Enric I. Canela
El conseller Huguet va sopar divendres amb alguns líders de la recerca. Ho publica avui La Vanguardia (no tinc el document digital). Es veu que hi havia uns quants dels convidats, però altres no van poder assistir per qüestions de la urgència de la convocatòria i l’agenda. Llàstima.
Sembla que els científics assistents van qüestionar que la comissionada Blanca Palmada tingui el perfil adient per dirigir una àrea de la complexitat de la Universitat i la Recerca. Diu La Vanguardia que algú va dir, referint-se a Blanca Palmada, que aquest càrrec requereix d’una persona que comprengui com funciona el món de la recerca, com podria haver estat Ferran Requejo, i no una persona que no comprèn que la recerca ha de ser ambiciosa i de qualitat, i disposar dels pressupostos escaients, per generar beneficis.
Jo no comprenc res. Jo no hi era i no puc confirmar això, però la veritat és que no em sorprèn aquest cinisme. Massa gent quan “toca” conseller entra en punt de fusió.
Jo no conec personalment a Ferran Requejo, però si des de fa anys el seu currículum i el seu prestigi. És catedràtic de Ciència Política i un gran expert en el seu camp, consultat com a expert múltiples vegades. Em mereix tot el respecte, molt respecte, però tinc els meus dubtes que el seu perfil sigui el d’algú que coneix bé el món de la recerca. Si més no de la recerca com suposo que es referia el que va dir això. I ho dic pel perfil dels assistents (segons La Vanguardia). Conec molt bé aquest món i el que pensem la majoria. No crec que si ens demanessin a ells o a mí el nom d’un expert en el món de la recerca citéssim a Ferran Requejo. Si aquesta afirmació de competència l’haguessin fer per alguna altra raó ho entendria i segur que m’afegiria, però no per expertesa en recerca… Certament Ferran Requejo havia triat un bon equip i si no és ell el comissionat és per raó del conseller Huguet (la mateixa La Vanguardia ho diu), que no pot entendre, ell els que el manen, que en el nostre món la gent no va amb el carnet a la boca. Només cal girar el cap i mirar el perfil polític dels antics alts càrrecs de confiança de consellers i comissionats anteriors. És un món en el que no volem els sectarismes polítics.
Crec que si el que va fer aquesta magnífica cita hagués tingut coratge hauria dit, amb molt més rigor, que el conseller Huguet desconeix molt més la universitat i la recerca que la comissionada Palmada. Segur que ella desconeix encara la recerca com l’entenem la gent de ciències experimentals, de la salut i de tecnologia, però coneix molt millor que el conseller com funciona la universitat i si m’apureu, també més que en Ferran Requejo. També hauria encertat en les causes del desgavell que patim, perquè em sembla que la coincidència entre tots els que en sabem, oblidenm la modèstia per un moment, és total.
M’agrada dir les coses pel seu nom i no m’agrada que es carreguin les culpes a un tercer quan el responsable està davant. Ha tingut Blanca Palmada l’oportunitat de gestionar el pressupost que s’havia pactat amb els rectors? I amb el que s’havia acordat amb els centres de recerca? Està ella a l’executiu per discutir-ho? Si us plau, siguem seriosos.
Una de les coses que apunta La Vanguardia és que el comssionat se segregui del departament de Josep Huguet i passi a dependre de la conselleria de Josep Lluís Carod-Rovira.