La despesa per alumne a la universitat americana triplica la mitjana espanyola.
La Universitat a la cruïlla: Europa i EUA. ” és una anàlisi comparativa entre la universitat nord-americana i l’europea que posa de manifest que tots els països de l’UE perden competitivitat davant el model universitari nord-americà, sobretot quant a creació de coneixement, bé sigui a través d’articles i publicacions o de registre de patents.
Aquest estudi va ser presentat ahir per Pello Salaburu, exrector de la Universitat del País Basc (UPV), qui va destacar que de les 20 millors universitats mundials, 17 són nord-americanes, i de les 50 millors, 37 estan als Estats Units.
Salaburu va dir que diversos aspectes llastren l’avenç de l’educació superior a Europa, entre els que va destacar “l’endogàmia i el funcionariat; l’excessiva burocràcia i paperassa; l’abús de reglamentació; la confusa línia que separa competències de responsabilitats sobre el terreny i, per afegiment, l’excessiu pes i presència de l’Estat a la Universitat, que li resta autonomia i li genera una dependència econòmica” que no ocorre a les universitats nord-americanes, on les aportacions econòmiques privades són molt superiors i sostenen|sustenten els centres.
Altres dades que s’extreuen de l’informe són que el 67% dels universitaris nord-americans estudia en centres públics; la universitat americana més mal dotada dobla la seva despesa per alumne a la mitjana europea i triplica l’espanyola; el 37% de la població americana entre 25 i 64 anys té estudis superiors, davant el 24% de la mitjana espanyola, i l’aportació al Producte Interior Brut (PIB) del país és als Estats Units entorn del 2,9%, davant l’1,2% tant europeu com espanyol..
L’estudi conclou que les diferències no serien apreciables quant al nivell de formació i de qualitat dels diferents títols oferts.