Una notícia important d’avui són les conclusions de la reunió que ahir van mantenir rectors amb la comissionada Blanca Palmada i el consell Josep Huguet. AVUI, La Vanguardia, El País (i 2), El Punt, El Periódico, Expansión, ABC, La Razón, El Mundo, tots ells comenten amb matisos però amb grans coincidències la reunió d’ahir que va durar unes dues hores. En general apunten una reculada del conseller davant dels rectors, un reforçament del comissionat i la creació de les 7 comissions que comptaran amb persones del comissionat, de les universitats i experts externs i que hauran de fer la feina en un mes i mig. Possible fer un bon diagnòstic, impossible resoldre-ho tot. Els rectors estan esperançats i amoïnats alhora i creuen que manquen objectius clars. Interessant l’assumpció que amb el sistema de govern actual de les universitats és difícils fer segons què. L’inefable Vendrell ha intervingut també per dir que l govern i no els rectors marquen la política. Ens ha explicat que abans havia hagut consellers exrectors i ara no i que per això s’anava per aquesta via. Defensa a Huguet i diu que és una decisió del govern crear aquest macrodepartament. S’equivoca, la decissió és del president de la Generalitat, però res a dir si hi ha objectiu, amic Vendrell, si més no de moment no l’ha vist ningú, clar que pot ser no estem preparats. Per cert, contradiccions pròpies de Vendrell. El propi conseller Huguet va dir als rectors, i jo, personalment i en directe, ho he sentit, les raons per les que no hi ha departament d’universitats i recerca. Res a veure amb el que ha dit Vendrell. No sé si ho ha dir en una calçotada. Em quedo, però, amb l’intent de trobar solucions, que deixin treballar a la comissionada i al seu equip, que li donin recursos i que callin.
L’aposta de voler ser com Finlàndia no és dolenta, el problema és que cal actuar com Finlàndia. I cal invertir com Finlàndia. No veig una política que vagi en la línia que ara preconitza. Justament. Expansión ens mostra com el desgavell afecta a Indústria amb els ajuts per R+D bloquejats. És veu que la manca de recerca i innovació té altres culpables que la universitat. Manca de política global. El creador, el que té un projecte, abans se l’imagina, el dibuixa a la seva ment i actua després. El home d’estat, el bon governant imagina i dissenya al seu cap el projecte que vol tirar endavant. Aleshores organitza l’estratègia, tria el seu equip, de vegades fa moviments tàctics que poden resultar estranys, però no perd de vista l’objectiu. Hi ha objectiu en el projecte per Catalunya? Jo no el veig. És un fet evident que els actors triats no actuen sota cap directriu intel·ligent, toquen d’oïda i desafinen. Total cacofonia. La gran coordinació entre universitat i empresa no existeix en el món de les idees. Són paraules buides. No hi ha projecte. Així, La Vanguardia avisa. Fa un editorial on diu que la indústria biomèdica i biotecnològica tremola a la vista del que veuen o intueixen que és la política de recerca que es pot llegir al pressupost de la Generalitat. Ens posa els exemple d’Escòcia i Irlanda. L’únic positiu que veig a l’horitzó és la Bioregió. Vull veure si la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació de la mà de Joan Comella se suma al carro. També espero que Blanca Palmada disposi dels recursos necessaris per jugar les cartes de la recerca i no es dreni el pressupost a activitats de curta volada.
Que facin cas de Joan J. Guinovart que a El Peródico ens diu que la ciència bàsica és la que crea més valor afegit. Sense ciència bàsica després no hi ha res.
No tot és dolent. La innovació ha crescut a Espanya. L’R+D de les firmes tecnològiques va augment l’any passat. Ens ho diuen El Economista i Expansión.
També Expansión destaca que cada vegada més la indústria farmacèutica inverteix en recerca. La biomedicina i la biotecnologia són sectors clau A veure si ajuden els governs.
Jo conec bastant bé a Joan Guinovart. Pot fer comentaris que de vegades poden semblar interessats, és un home que viu prop de la biomedicina, però sens dubte creu en la bona ciència. Jop crec que si estigués en les seves mans potenciaria quialsevol ciència sempre que fos bona.