Enric I. Canela
Llegia ahir al tren a l’AVUI (reprodueixo el text digital), La Vanguardia, El País i El Periódico que els consellers Huguet i Castells es van reunir divendres amb el srectors de les universitats públiques.
Sembla que els consellers estan oberts a negociar posar més diners per a les universitats, superiors a les que ofereix actualment el govern, però a canvi les universitats hauran d’acceptar de forma progressiva un sistema d’assignació de recursos per objectius. Les universitats hauran de demostrar la rendibilitat acadèmica de les inversions si volen continuar reben finançament extraordinari de l’executiu.
De la reunió no se n’ha dit gaire. Discreció és el lema.
Sembla que la setmana propera, a partir de demà, es començarà a treballar. Els set grups de treball es posaran en funcionament la setmana vinent.
Cal parlar, al meu parer, de les següents coses:
1.- Com pensa pagar el govern el dèficit de les universitats. És a dir, el resultat negatiu de les liquidacions de les universitats a 31 de desembre de 2006. No li queda altra remei que pagar-ho.
2.- Quin és el pressupost que cal assignar a cada universitat per tal que el 2007 no acabi també amb dèficit pressupostari.
3.- Quines són les condicions que cal acordar per tal que això no succeeixi. Si se’n crea més el govern l’haurà de pagar igualment, no té cap mecanisme per evitar-ho.
4.- Quines inversions s’han de fer. Determinar la seva necessitat real. En molts casos és més important reparar i posar al dia el que hi ha construït que fer parets noves. Cal separar els projectes d’expansió de les necessitats a dia d’avui.
5.- Separar el cost de la recerca del de la docència i decidir que es vol fer i com es paga.
Esperem que hi hagi acord aviat. No podem continuar més temps amb aquest estat de transició.