Enric I. Canela
Avui dia d’Internet. Cinco Días diu que Espanya va per darrera de Malta en l’ús d’Internet. Cert, però no és un punt de referència. Malta és molt petita i no són significatives les dades. El problema és que és el país 17 de 25. Les tarifes són cares però la cultura encara està massa lluny de la Societat del Coneixement.
Això si, tal com diuen l’AVUI i El País, Espanya és la reina de la pirateria en programari i el 46% del que s’empra és copiat fraudulentament. Problema d’Educació.
No es tracta pas d’un problema de demanda, sinó d’oferta escassa, cara i de mala qualitat. A data d’avui els incentius són perversos. La connexió de banda ampla per a un ús bàsic (és a dir, escriure al blog, utilitzar el correu electrònic o fer servir la telefonia per Internet) és molt cara (no baixa dels 20 euros en el millor dels casos), i en alguns casos té el mateix cost que una tarifa plana d’ús intensiu (és a dir, baixar-se pel·lícules i programes per la patilla). A més, la pèssima atenció al client i la mala fama que arrosseguen els proveïdors d’Internet tampoc ajuden a capgirar aquesta situació. I ja no parlem del fet que a àmplies zones del país és impossible accedir a la banda ampla.
I parlant d’ús de programes il·legals, potser és un tema d’educació, però també és cert que en molts casos els principals promotors d’usos fora de la llei han estat els propis fabricants de programari, incloent clàusules draconianes que fan que el usuari / consumidor no tingui cap incentiu de “ser legal”.
Potser tens raó. Segur una part del baix ús té a veure amb el cost, però jo crec que hi ha un tema cultural important.
El tema de la pirateria també passa en altres àmbits. Els CDs per exemple. Això sens dubte encareix el preu. Un gat que es mosega la cua.