Diumenge El País i avui Madrid+d se’n fa ressò, publicava un article titulat “La burocracia atenaza la ciencia”. Llegit l’article tothom té raó. La burocràcia és infernal, manquen tècnics i gestors, el director del projecte ha de fer de tot, a vegades fins i tot anar a correus (la veritat és que fa molt que no hi vaig). El secretari d’Estat quan diu que s’han posat més diners que mai i que els investigadors han crescut molt però poc els tècnics. També en Miquel Duran a Edunomia ho comentava ahir mateix. Encertadament Miquel Duran diu que els diners són finits i que sempre pots plorar per no tenir ni tècnics ni gestors després d’haver-te gastat tots els diners en investigadors. Si jo tingués responsabilitats en el tema em preocuparia de fer una plantilla de tècnics, ben pagada, contractats a través d’una agència externa a la universitat i centres de recerca i assignar-los als projectes competitius dels investigadors. Cada vegada més són necessaris i molts recursos pensats per a tècnics, recursos que per altra banda són escassos i insuficients perquè algun il·luminat a Madrid no se’n recorda que cal comptar amb el cost d’empresa de la seguretat social. Tampoc hi ha gestors professionals com bé diu Màrius Rubiralta. El que cal és parar-se a pensar, això si figuradament perquè no ens podem permetre el luxe d’aturar res, si més no a Madrid aquí ja està aturat fa temps, i fer programes que comptin bé el que cal per a cada projecte. Confio que l’Informe de finançament del sistema universitari espanyol, que ja indica alguna vies, sigui l’inici de la solució.
El Punt recollia dissabte aspectes de la reunió de ministres responsables d’Universitats a Londres. Els 46 països que s’han adherit a la Declaració de Bolonya. Volen més mobilitat. Esperarem a llegir les autèntiques conclusions. En aquest sentit El País recollia també dissabte que les beques universitàries serviran per estudiar en qualsevol país. Esperem que els imports de les beques espanyoles ho permetin, o que finalment Catalunya decideixi invertir en beques. i no quedi això en alguna cosa testimonial com passa ara amb les beques Erasmus, que realment només serveixen per a aquelles que s’ho poden pagar. Avui mateix El País publica un article de Guy Haug, expert de la Comissió Europea, sobre com haurien de ser els canvis derivats del procés de Bolonya. Certament Haug té raó, no hem de fer simplement un rentat de cara i ajustar les durades dels estudis, cal alguna cosa més profunda. Haug diu què segons la seva opinió. El que passa és que caldrà modificar les ments de molta gent, cosa difícil, o manar que s’actuï d’una determinada manera i això vol dir autoritat. El model espanyol no és massa bo per afavorir que algú dirigeixi res.
Dissabte La Gaceta Universitària publicava que la UB presenta els seus 88 màsters oficials. La notícia no tindria més interès sinó fos perquè posa de manifest la barbaritat de planificació a la que estem sotmesos després dels primers decrets de Grau i Postgrau. Això no són màsters, són els antics programes de doctorat maquillats. Cal modificar urgentment aquest error. Espero els decrets nous a veure si ho solucionen.
Ahir recollia en aquest bloc el contingut de l’article de La Vanguardia publicat dissabte sobre el pacte entre universitats i govern, més aviat les opinions d’Antoni Giró com a rector de la UPC que no pas com a president de l’ACUP. Com que no tenia accés al document digital no ho vaig poder incloure.
L’AVUI de diumenge dedicava un espai als deu anys de la Universitat de Vic. Recordo el debat que va haver per a la seva aprovació. Recordo la meva implicació força elevada, la política manava en aquella discussió dins i fora del Consell Interuniversitari de Catalunya. Jo sempre vaig tenir clar que posar una universitat a Vic implicaria finançar-la amb diners públics, També tenia clar que a Vic calia fer alguna cosa en l’àmbit universitari. Els centres ja existien, en forma de centres adscrits a la universitat pública, i el titular una fundació privada finançada per l’Ajuntament, diner públic i amb una matrícula semiprivada. La meva opinió era favorable al reconeixement de la Universitat de Vic tot i que els pressupostos presentats aleshores, amb una expectativa d’estudiants que no s’adeia amb allò que era previsible, no eren creïbles i, com després es va veure, caldria fer una aportació pública anual per evitar la fallida. Avui segueixo defensant l’existència de petites universitats al territori, limitades quan a que no tothom té l’economia d’abast com per fer-ho tot, amb projectes estratègics darrera. Això ajudaria a “cosir” el territori i si les coses es fan bé a fomentar l’aparició de clústers. Per aquesta raó soc partidari de fer un bon projecte per una facultat dedicada a temes de salut a la Universitat de Girona.
La Vanguardia publica avui en reportatge sobre EraBiotech, una empresa sorgida de la recerca i dedicada a produir proteïnes. Està al Parc Científic de Barcelona (UB) i és una mostra del que cal fer en l’àmbit de la recerca.
Cinco Dias explica que pot ser molt útil per a les Pimes finançar els seus programes d’R+D+i amb diners europeus procedents del 7è Programa Marc. Malauradament la burocràcia és superior, si, si, superior a l’espanyola. Brussel·les encara ho fa més difícil. No hi ha Pime que ho resisteixi, cal pagar a algú per tal que faci la feina i això frena encara més la participació.
El Economista publica que a la Comunitat de Madrid insisteixen en donar 2.000 euros/any als estudiants de postgrau i posar els postgraus a cost real. Així equipararan universitat pública i privada. Això lligat a deduccions fiscals. Pedro Schwartz ja dirigit el document on es plantejat un seguit de mesures per potenciar els estudis de postgrau a Madrid.
La Vanguardia publica també aquella carta de Joan Mateu un manresà que defensa a Huguet i que vaig respondre en aquest bloc. La Universitat feudal li diu ell. No sé on deu treballa Joan Mateu.
Felicitats Reus. El Economista recull que Deutsche Telekom T-Systems ha instal·lat un centre tecnològic a Reus (d-core Reus). Uns quants enginyers menys al pont aeri.