Enric I. Canela
Diumenge hem de triar els nostres alcaldes per als propers anys. Estic segur que pràcticament tothom està far de campanya electoral i pensa que votar serveix cada vegada per menys. Votes i després pactes per la cadira desvirtuen el resultat de les eleccions.
A Barcelona hem de triar entre l’Hereu (amb majúscula o amb minúscula?) i Xavier Trias. Aquesta és la realitat. Hereu és l’hereu d’aquells que durant l’última legislatura del president Pujol demanaven a l’església del Pi papers per a tothom, els que ara diuen que CiU desestabilitza perquè Mas diu les coses clares, l’hereu del de la rua de Carlinhos Brown, i l’hereu i còmplice dels que amb la disfressa de progressisme han permès que augmentés la delinqüència i l’incivisme. Els que han deixat Barcelona sense efectius de la Guàrdia Urbana potser per pagar els deutes del Fòrum.
Barcelona és una ciutat sorollosa, plena de desordre circulatori, fins i tot ja és difícil passejar sense que una bicicleta t’aixafi i és difícil anar en bicicleta sense que un cotxe se’t tiri a sobre. Barcelona perd competitivitat perquè no el coneixement només serveix per omplir-se la boca demagògicament i no com a base per a crear la Societat del Coneixement.
És l’hora del canvi. Pitjor no pot anar. No podem inhibir-nos pensant que tot està fet. Jo naturalment aniré a votar i votaré Xavier Trias.