Enric I. Canela
L’altre dia parlava de què l’Ajuntament de Barcelona prenia el pèl a la gent amb la història de del programari lliure. S’omple la boca de promeses i després fa el que fa sempre. S’oblida i segueix amb la mateixa fórmula de sempre.
Ahir Madrid+d (extret del País Digital) formulava una hipòtesi, deia: És realment més econòmic el programari de codi obert? Sembla que podria ser cert.
De fet la meva opinió és que les grans empreses que poden tenir un operatiu fix per adaptar les aplicacions podrien emprar el codi obert, però les petites empreses tenen moltes més dificultats perquè Microsoft els dóna tot fet. La meva experiència a la universitat és que els “expertes” s’hi decanten, però no els que no ho som. A mi em van instal·lar una vegada aplicacions d’aquests tipus, vaig haver de demanar favors per poder sortir-me’n. Si el suport no és suficient és difícil introduir-se.
Hola Enric,
us emplaço a llegir aquest manifest i a signar-lo si hi esteu d’acord.
El terme adequat és programari lliure (o de codi obert) respecte al programari privatiu (o propietari). Si és comercial o no és una altra qüestió.
Salutacions,l
En primer lloc sento no haver-ho expressat correctament. Jo soc només un usuari interessat i que defenso l’aplicació de les noves tecnologies. Si que des d’un vessant polític he defensat el programari lliure, sense massa èxit, per cert, hi ha massa interessos. L’UB, per exemple, està adoptant programari lliure per a la docència.
També que crec que han de conviure el que he denominat comercial (principalment Microsoft, per entendre’ns). No veig altra solució a curt termini. Llibertat i que triï el client.
Respecte al manifest, l’acabo de signar, no coincideixo al 100%, hauria afegit algun matís, però menor.
Hola Enric,
gràcies per signar-hi.
Malauradament tens raó i hi ha molts interessos darrere d’allò que hipòcritament es ven com una tria tecnològica.
Coincideixo amb tu que avui en dia cal que coexisteixi tot dos tipus de models, i de fet, això ja passa, perquè el programari lliure acostuma a ser multiplataforma i adopta primàriament formats oberts, cosa que habitualment no passa amb solucions com les de Microsoft. En són exemples els programes Mozilla (ex. Firefox) i l’OpenOffice.org, que funcionen a Windows i també a Linux i Mac OS X.
Salutacions,