Enric I. Canela
Ha mort Josep Maria Puig Salellas (TVC, La Vanguardia, VilaWeb). Tenia 83 anys, el vaig conèixer com a president del Consell Social de la Universitat de Barcelona, el primer president que vam tenir, tot i que l’havia sentit per radio, Radio 4, amb els seus lúcids comentaris en temps més foscos. Sabia dels seus problemes de salut, de fa anys, per res em feia pensar que estigués greu. No tenia cap notícia i avui m’ha sorprès tristament.
El meu càrrec de vicerector em vam permetre relacionar-me amb ell de manera relativament continuada fins que va deixar el seu lloc al 1999. Després el veia esporàdicament. Sempre em feia il·lusió retrobar-lo.
És en aquest aspecte de la seva vida on més bé el vaig conèixer, vaig aprendre moltes coses d’ell. Era sens dubte un autèntic senyor català, les dues coses per igual. Jo li tenia un profund respecte i afecte, admirava els seus, sempre prudents i assenyats comentaris. Ell va creure amb el Consell Social i es pot dir que el de la Universitat de Barcelona va jugar el seu paper, en la línia que aleshores marcava la LRU, va ser dels únics, va portar el lideratge durant anys. Va jugar intel·ligentment per intentar que la nostra Universitat fos una universitat moderna i va fer molt. Sempre al costat del rector, amb consells i amb fermesa. Va introduir allò de “fer les coses d’una certa manera”, ordre, fermesa, rigor.
No sé gaire fer escrits d’aquesta mena però no voldria deixar passar aquest moment sense escriure i deixar el meus testimoni i record del que va ser, amb majúscules, un gran home. Catalunya ha perdut un il·lustre ciutadà.
El meu consol a la seva esposa i a les seves filles. Que sàpiguen que l’apreciava sincerament.
Jo també estic trist per la mort del senyor Puig Salellas. En les poques vegades que vaig tenir l’oportunitat de parlar amb ell per qüestions de feina, sempre vaig aprendre alguna cosa. Un dia, em va enviar una nota manuscrita, que encara guardo, felicitant-me per un article meu que havia escrit sobre els Consells Socials. Em va dir que malgrat algunes idees que allí expressava no les compartia, li havia agradat molt. En definitva, tot un senyor.
Avui, dia 29 de maig, fa sis anys que ens va deixar l’Antonio Caparros. Un altre senyor que estimava la universitat.
Si Àlvar. Una gran persona, sempre elegant amb la paraula i el fet. Avui he anat al funeral. També he pensat amb l’Antonio, casualitats de la vida, el meu pare també va morir un 29 de maig.