La Mañana Diario de Ponent publica una carta en la que denuncia el maltractament de tots els governs a la UdL. Es refereix al Pla d’Inversions Universitàries.
El Punt publica que la candidatura anti-trasllat al Campus del Besòs ha guanyat les eleccions a ‘Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona de la UPC. No podria ser altrament, la contra sempre guanya. Està clar que la UPC guanya amb el trasllat, però potser la distància des de casa de la majoria del professorat en cotxe al Besòs és més gran i això és fonamental per al futur de la ciència i la tecnologia a Catalunya. Aquest sistema de govern de les universitats és una desgràcia i algú hauria de prendre la iniciativa per canviar-lo. Progressisme.
El País publica una relació dels canvis en la demanda de les diferents titulacions. És interessant. Es veu que, a banda de Dret, Econòmiques i Empresarials, i Filologia, són les ciències les que més baixen. No m’agrada. No crec que aquesta sigui la millor manera de fer anar endavant una societat. Potser cal fer algun pla de xoc. I també fer alguna cosa a la secundària.
L’ABC informa que ahir el Consell d’Universitats va donar el vist-i-plau al projecte de decret sobre el procés d’acreditació. Aquest el conec i està prou bé. També la ministra va informar del decret d’accés a les universitats (suposo que un cop acreditats els candidats). No el conec, no sé s’havia document. El Consell va donar la seva conformitat.
El Mundo fa un repàs a les hores lectives dels estudiants espanyols. Més hores que ningú a Europa i màxim fracàs. El document és interessant, posa de manifest la diferència de model entre Espanya i els països més competitius. El canvi serà complicat perquè, ho dic per experiència, comporta molta més feina per al professorat donar menys classes magistrals i preparar més el treball interactiu, i també perquè els estudiants no estan gaire interessats en canviar el model d’apunts per un de treballar més a casa. També els hi dóna més feina. Millor no anar gaire a classe i llegir apunts.
Sr. Canela,
No vull fer cap valoració sobre el que escriu en general. Però, miri, la manca de rigor dels seus comentaris sobre el trasllat al Besòs de l’ETSEIB m’indigna. Perquè, és clar, es poden tenir opinions no coincidents, però quan se’n parla, o se n’escriu, públicament, se n’ha d’estar informat (no n’hi ha prou amb suposicions), s’ha de ser respectuós i no s’ha de desqualificar res sense cap argument (progressisme?). Amb molt de gust l’informaré, si ho desitja. Gràcies.
Sens dubte em puc equivocar, però he viscut i m’he encarregat de prou projectes de trasllat de centres universitaris que m’estranyaria. Estic absolutament segur que no tothom té les mateixes motivacions i també que hi ha gent generosa al qual demano disculpes si l’he ofès, però també sé amb certesa que una part important viu, malauradament, en un conservadurisme bastant egoista.
No he escric mai res sense saber. Suficient? És possible que no, però conec la situació de la Escola des de fa molts anys, concretament ja discutint el tema amb l’antic rector Jaume Pagès, devia ser l’any 95. Ja aleshores s’avaluava quina era la millor solució i el risc de l’edifici. La millor solució era enderrocar l’edifici, cosa que era aleshores a totes llums impossible. No soc arquitecte ni enginyer i per tant ho sé per l’opinió d’un dels arquitectes responsables d’inversions d’aquells anys. Actualment la millor opció per a aquest edifici és buidar-lo i a partir d’aquí prendre la millor decisió, en termes econòmics i funcionals. En qualsevol cas desplaçar provisionalment o definitiva als seus ocupants. La demagògia va evitar que Jofre ocupés el rectorat al 2002 cosa que va endarrerir un procés necessari i que a més ha portat a la UPC a assolir un dèficit pressupostari notable.
Malgrat que Juan Jesús Pérez digués, imagino que per contemporitzar, que es podrien separar activitats i mantenir el dos centres, això no té sentit des d’un punt de vista econòmic i funcional. El repartiment de trossos de centres per la geografia catalana és un error per a una universitat que vol ser líder i en el que la recerca jugui un paper important. Més encara si entenem correctament el que vol dir el procés de Bolonya (versió espanyola). Altra cosa és si el que vol ser és un centre de repartiment de títols. Espero que no. La UPC és una universitat de referència i pel bé de Catalunya ho ha de seguir sent.
Espero que en Toni Giró tingui prou capacitat i aconsegueixi prou acords per tirar endavant el projecte. Crec que els rectors haurien, un cop nomenats, tenir l’autoritat suficient per desenvolupar els projectes que aprovi el consell de govern i el consell social.
Al meu parer, sempre a risc d’equivocar-me, és que la millor solució per a l’actual edifici de l’escola és seguir el camí de les Torres de Geografia i Història de la UB. Anar a terra i deixar espai per a noves instal•lacions.
Acabo com he començat, demanant disculpes a aquells que creguin, per raons alienes als seus interessos personals, realment que no moure’s és bo o als que creguin que moure’s és bo i se sentin ofesos per la generalització inadequada que es pugui entendre de les meves paraules.