Enric I. Canela
Antonio Árias, síndic del Principat d’Astúries i una de les persones que més sap de l’administració del món universitari, acaba de publicar al seu bloc un article que titula: “La cultura del Indicador”.
I parlant de l’Estatut del treballador públic, text legal que demana que s’avaluï la tasca de cada treballador, conducta i resultats, el com es treball i quant es treballa, posa com exemple, no podia ser altrament, els sexennis que podem rebre el professorat universitari com a resultat de la nostra recerca i que ara modifica, esperem que per bé la nova LOU.
Diu Antonio Arias, entre altres coses, i té tota la raó, que una correcta avaluació ha de tenir en compte no només la persona, sinó a les unitats o serveis en què s’integra.
Diu també, en relació al model del Regne Unit, exemplar pel que fa a la recerca: Els fons públics britànics per a la recerca són distribuïts en un rigorós exercici d’avaluació (RAE) de la seva qualitat després d’una valoració de cada departament universitari cada quatre anys per experts independents, en una escala de cinc punts. Així els departaments qualificats amb 1 o 2 gairebé no obtenen fons, mentre que els departaments 5* reben quatre vegades més diners que els qualificats 3. Aquest competitiu sistema (de suma zero) està afectant significativament el comportament de les universitats, establint un rànquing de qualitat per matèria que recorda la lliga de futbol. A més, en ambdues competicions, “fitxar bé” ajuda a millorar la classificació.
L’article és francament bo.