Skip to content

Enric I. Canela

  • Inici
  • Les meves dades personals
  • Documents d’interès
  • Home
  • 2007
  • juny
  • 11
  • Tristesa per una política científica perduda

Tristesa per una política científica perduda

Posted on 11 juny 2007 By Enric I. Canela No hi ha comentaris a Tristesa per una política científica perduda
Articles Enric I. Canela, Recerca, Universitat
Tweet

Enric I. Canela

Elies 115 fa un llarg i interessant comentari al meu article 10 Juny 2007 Un sopar d’Huguet amb científics i algunes propostes meves, en el que es lamenta de la situació de la política científica catalana i del que fa, o no fa, el govern català.

Acaba el seu comentari d’aquesta manera: Però, sobretot, i acabo, el que necessita la “política” (ehem!) científica del nostre país és saber i ser conscient dels seus límits. Començant, l’administració, per ser conscient dels límits del seu finançament, i d’on, realment, estan obtenint els investigadors, les seves ajudes, i quines són les orientacions de la recerca en el nostre entorn. Per sumar-s’hi, per ajudar, per facilitar, per cooperar. Però si les coses estan molt clares!!! A veure si aspirant a ser la Califòrnia, la Finlàndia o el que sigui, se’ns cremarà l’oli per fer la famosa truita de patates.

Cal fixar-se en el punt: d’on, realment, estan obtenint els investigadors, les seves ajudes, i quines són les orientacions de la recerca en el nostre entorn.

Certament, en el món universitari no conec investigadors satisfets amb la situació. Més aviat desmoralitzats de com es pot destrossar l’inici d’una política científica a Catalunya.

Conec molta gent, investigadors universitaris, als que no agradava la política de Mas-Colell. En general, perquè era una política de prioritats, molt selectiva i, certament, qui feia la selecció no sempre la feia massa bé, però la majoria dels que podem considerar líders en recerca a Catalunya estaven contents, cosa bastant normal quan cal seleccionar i dirigir els recursos. Ara, ni els uns ni els altres. Uns, “els líders” diuen que això és un desastre monumental, el altres reconeixent que això és pitjor.

Print 🖨 PDF 📄 eBook 📱

Navegació d'entrades

❮ Previous Post: Un sopar d’Huguet amb científics i algunes propostes meves
Next Post: Estafar als becaris ❯

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Follow @enriccanela
juny 2007
Dl Dt Dc Dj Dv Ds Dg
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
252627282930  
« maig   jul. »

Categories

Arxius

Copyright © 2023 Enric I. Canela.

Theme: Oceanly by ScriptsTown