Enric I. Canela
L’FP és la gran assignatura pendent de l’educació a l’Estat espanyol. Sense una formació professional de qualitat no és possible assolir una economia potent. La formació universitària no és l’adequada per a moltes professions i emprar universitaris per a determinades tasques alienes a les seves expectatives no és bo ni per a l’empresa ni per al treballador. La sobretitulació, molt estesa aquí, és clarament un error.
Ara s’ha presentat un informe que posa el dit a la nafra:
Per equiparar-se als països més competitius d’Europa (Regne Unit, Països Baixos, Itàlia, Alemanya i França), Espanya necessita passar de 450.000 alumnes de FP a 675.000, on aquests estudiants són una mitjana del 60 per cent de tots els estudiants de l’educació secundària postobligatòria segons les conclusions de l’informe Nexos FP 2007.
Aquest estudi, promogut anualment per CEAC, indica que els estudiants d’aquests ensenyaments troben feina abans, amb un sou major i una ocupació més estable que algunes titulacions universitàries; les empreses exigeixen més titulats de FP i estudis més actualitzats i els sectors amb major demanda d’ocupació|ús hauran de cobrir-se amb graduats d’aquest tipus.
Podeu llegir les notes de premsa. L’informe sencer no l’he trobat (La Vanguardia Consumer d’Eroski Blog Fapar Expansión y Empleo Madridpress).