Enric I. Canela
El 8 de juny la Plataforma pel català a l’escola va fer un comunicat on mostra disconformitat amb l’acord dels partits de govern sobre el decret d’ensenyaments comuns. Amb aquest decret Maragall vol culminar l’obra de Franco. Ni quaranta anys de repressió franquista, ni el decret de Nova Planta de Felip V van aconseguir reduir el català. Ara amb les dificultats que representa la integració dels immigrants Maragall vol ajudar al castellà.
Ernest Maragall també ha fet una altra proposta genial per defensar el català. Ho deixo en paraules de Francesc-Marc Alvaro: El Tete ha descobert la gran solució per convertir Catalunya en un país veritablement trilingüe: fer que totes les pel·lícules i sèries que passa TV3 s’emetin per defecte en versió original en anglès i subtitulades en català, com es fa a molts països europeus. Ningú no ho havia pensat! Aquesta proposta l’ha feta des de Finlàndia, on es troba de visita oficial en companyia dels consellers Carod-Rovira i Huguet.
Diu més avall: Seríem imbècils i suïcides si acceptéssim la proposta del conseller socialista d’Educació. Perquè això faria desaparèixer una pila preciosa d’hores de català de l’únic canal públic complet que emet només en la llengua pròpia del nostre país. Quin gran negoci! És fàcil preveure què passaria: TV3 perdria audiència ràpidament, en benefici dels canals en castellà, públics i privats. El personal (la gran majoria, no els més il·lustrats i moderns de cada barri) no està acostumat a fer l’esforç de mirar cinema subtitulat des del sofà de casa i “la nostra” quedaria ben tocada. D’altra banda, els immigrants, que poden fer servir TV3 per aprendre amb naturalitat la nostra llengua, es quedarien sense una part molt atractiva de les emissions. Justament ara que hem decidit posar subtítols en àrab i castellà a alguna sèrie de producció casolana, com Ventdelplà.
El català, perseguit durant anys, necessita suport, el màxim suport i Maragall li nega.
Jo soc professor universitari, cada any poso treballs escrits als estudiants. Alguns, la majoria, me’ls fan en català, pocs en castellà. No sé si perquè jo ho faig tot en català o perquè ho senten així. La meva experiència és clara, els estudiants de l’últim curs de les carreres de Biologia i Bioquímica fan un nombre molt més gran de faltes d’ortografia en català que en castellà, la diferència és abismal. Els estudiants que tinc no deuen ser d’Olot.
És el fracàs de l’ensenyament de la llengua que ha de ser protegida. No hem de permetre que la ignorància d’aquest polític sotmès als dictats del centralisme ens destrossin més la nostra llengua.
La solució de la tercera hora és nefasta. Una acció impròpia d’un govern, ja que opta per “no governar” i traslladar la responsabilitat de l’elecció a les escoles, amb la font de conflictes i discussions que pot ser. Em sembla injust i perjudicial que professors, pares, etc. hagin de discutir aquest tema. I més en un context en què els pares no poden triar l’escola dels fills.
Aquest home no té ni idea. Està per sobre del bé i el mal. Un malentès europeisme li fa fer tota classe de bajanades. Per a ell el català és una llengua per parlar a casa o entre amics i s’abandona en altre stipus de reunions.
Una vergonya.
Sobre el nivell de català a la universitat, no cal dir que realment: “tenim un problema”. Sol ser efectivament pitjor pel què fa a l’ortografia que el castellà. Però és que, a més, hi ha uns estàndards de coneixements gramaticals i de capacitat de redacció increïblement baixos per una gent que ha passat anys i panys en un sistema totalment (en teoria) catalanitzat. Ahir mateix, una alumna em diu literalment, després de reconèixer que no sabia escriure gaire bé (a segon de carrera, en una carrera d’humanitats on la redacció és absolutament imprescindible): “és que vaig anar a un col·legi públic”. Em vaig quedar de pedra, perquè això vol dir que no només els estudiants surten de l’institut sense saber escriure, sinó que a més ho tenen perfectament interioritzat! Una altra cosa és que donin les culpes al sistema per treure’s les puces de sobre, que també podria ser, però és força siomptomàtic, tot plegat.
Apa, resignació (?)
Salut
Jo treballo amb gent ciències i allà, normalment, les frases són més curtes i potser es nota menys, però hi coincideixo. El que si saben és agafar el Google i trobar les coses i enganxar-les. La dificultat és passar-les al català.
Amb tot, de la capacitat de fer treballs científics no em queixo, acaben quedant, en general, bé i els qualifico bé, però després de tornar-los, amb el “seguiment de canvis” corregides las faltes d’ortografia, per tal que me’ls arrangin.
El senyor Maragall no deu veure massa “la nostra”, perquè des de fa VINT ANYS és possible veure les pel·lícules i les sèries que emet TV3, el 33 i el 300 en versió original. M’agradaria saber si ell va a veure les pel·lícules en VOS, perquè sospito que no sap ni on en fan a Barcelona. Per a dir bestieses com aquesta no calia anar a Finlàndia.
Continuo creient que és molt important considerar en el seu conjunt tot el sistema educatiu i de formació. A cada nivell els objectius haurien d’estar plenament acreditats. I no és normal aquesta sensació, a cada nivell superior, que l’inferior els hi ha “endosat” el problema.
El domini de la llengua o les llengües, la capacitat d’expressar-se correctament per escrit i oralment forma part del nucli dur, essencial, del procés de formació. I esgarrifa observar universitaris i llicenciats amb tantes febleses en aquest àmbit.
Amb independència dels coneixements “específics” de caràcter científic i professional, quan ens trobem amb un alumne o un llicenciat que sap expressar-se correctament, sap escriure bé (no només no fer faltes d’ortografia, sinó ser capaç de construir un discurs, un informe, el que sigui), pensem quasi automàticament que “és bo”.
Pel que fa a la ernestmaragallada, estic segur que no té cap trascendència. És una frivolitat més. Devia veure això a la tv de l’hotel mentre es canviava abans de ficar-se al llit i l’endemà ho llença com si fós una genialitat, i sense encomanar-se a Déu ni a sa mare.
Així de consistent és el nostre govern.
Coincideixo amb en David. No crec que sàpiga es del sistema dual. S’aixeca al matí i deu pensar, a veure quina gràcia faig avui.
Elies diu que cal considerar el sistema educatiu en conjunt. Si, és l’única fórmula. A la universitat estem patin el problema de no saber que fer amb els estudiants que hi arriben. Veeus que no pots explicar el mateiex que abans, saben molt menys. Ni escriure bé, ni ortografia, ni comprendre textos llargs, ni matemàtiques. Això si una educació “democràtica”.
No sé si a Finlànida hauran après alguna cosa.