Enric I. Canela
Joan Arnera va publicar dissabte un article, l’últim de la sèrie, diu, sobre la universitat. Abans de res, espero que no sigui l’últim, és un bon article. Ho va deixar perquè aquest cap de setmana he estat lluny del bloc. Entre feines familiars i acabar de corregir treballs per a les notes, sense temps.
Ara faré un comentari sobre el que ell diu. Parla del català a la universitat, del descens de l’ús del català i de la posició que caldria adoptar pels que pensem que cal defensar l’ús del català. Però ho podeu llegir en el seu bloc.
La meva reflexió sobre el tema coincideix amb la del Joan, si bé hi afegeixo que el problema no és només la manca d’ús per part dels estudiants. Té una raó que em fa més por. És cert que cada vegada més estudiants, que coneixen el català prou bé, prefereixen el castellà, qüestions d’arrels. No tenen cap problema amb la nostra llengua però se senten més còmodes amb el castellà. Cada vegada hi ha més professors que provenen d’aquest conjunt. Aleshores, de manera natural, es mouen més còmodes amb el castellà. El resultat és que encara que en un context favorable farien lla classe en català, són molts els que al més mínim impuls van al castellà. Poc a poc però continuadament augmenta el castellà.
Jo soc dels que no canvio de llengua, vocalitzo si cal, però no canvio. No he tingut mai cap problema, la classe, els apunts, els exàmens. Jo en català, els estudiants que preguntin en la llengua que vulguin, no m’ofenc, faltaria més, jo en català i qui vulgui en castellà. Aquest any tenia una alumna de Tenerife, programa Sèneca. No només no ha tingut cap problema sinó que ha estat una magnífica alumna que ha tret un excel·lent.
Gràcies pels comentaris, aquest i els de dies anteriors. Segur que torno a reflexionar sobre la universitat, és clar. Continuarà essent el meu món.
No puc estar més d’acord amb tu, Enric, sobre el què dius del català, i amb tot aquest important sector de gent que són castellanoparlants i que no entenen que calgui fer cap esforç. Crec, tanmateix, que el problema principal és que tampoc molts catalanoparlants entenen que calgui fer l’esforç de no canviar de llengua (fixa’t quin esforç més aburd: “no” canviar de llengua). I si nosaltres mateixos ja no adoptem una actitud compromesa… com podrem demanar-la als que d’entrada no participen de les nostres realitats culturals-nacionals?
Com bé dius el primer que cal fer és que els catalanoparlants adoptem una actitud compromesa. Això passa molt poc. Jo estic far de què molta gent se m’adreci en castellà i després veure que parlen català
JOAN, I TOTS AQUELLS QUI US INTERESSA EL TEMA I VOLDRÍEU TENIR MÉS EINES PER A FER-HO, ENTREU A LA WEB DE LA CAL (WWW.CAL.CAT) I ACCEDIU A LA DOCUMENTACIÓ DE LA CAMPANYA QUE HEM INICIAT, “A LA UNIVERSITAT, EN CATALÀ”: ENTENDREU MOLTES COSES QUE NO HAGUÉSSIU POGUT ENTENDRE MAI! FEU-NE PER FAVOR DIFUSIÓ!! MOLTES MERCÈS!
Gràcies Bernat. Publicaré el comentari sobre la denúncia i referenciaré el vostre web.