Enric I. Canela
Ahir ho comentava en aquest bloc, l’Erasmus Mundus és aquí.
El web específic diu:
The Erasmus Mundus programme is a co-operation and mobility programme in the field of higher education which promotes the European Union as a centre of excellence in learning around the world. It supports European top-quality Masters Courses and enhances the visibility and attractiveness of European higher education in third countries. It also provides EU-funded scholarships for third country nationals participating in these Masters Courses, as well as scholarships for EU-nationals studying at Partner universities throughout the world.
Llegint aquesta notícia m’ha fet gràcia citar el que diu el Karolinska Institutet (prestigiós centre universitari suec) en la seva pàgina informativa per a estudiants forasters.
Proficiency tests in English are not required if:
# English has been your first foreign language at upper secondary school in Austria, Belgium, Cyprus, France, Germany (former FRG), Nordic countries, the Netherlands, or Switzerland or has been the language of instruction throughout your upper secondary education.
Òbviament els alumnes d’Espanya-Catalunya, per tenir una formació pre-universitària en anglès que és famosa arreu pels seus dèficits es veuen obligats a passar tota mena de tests.
Tens raó Josep, el gran dèficit dels estudiants catalans és la seva manca de coneixement de la llengua anglesa. Ja prou difícil és sortir, en una cultura com la nostra, que si a sobre manca l’anglès…
El programa Erasmus Mundus és el clàssic programa ben intencionat (el clàssic “bonisme” europeu), i que permet formulacions molt interessants en alguns casos.
Tanmateix crec que té unes exigències excessivament burocràtiques i que obliguen a maquillatges docents contraproduents.
El programa Erasmus Mundus, un cop més, i dissortadament, no s’atreveix a certificar “per se” els programes de postgrau o, ara, els doctorats. Simplement estableix exigències de cooperació que tinguin una trasllació burocràtica.
No hauria de ser així. Al meu entendre l’espai europeu d’educació superior, més enllà de fomentar la cooperació entre universitats, hauria de ser prou madur com per certificar la qualitat de programes de postgrau i doctorat. Amb independència que siguin una, dues o tres les universitats que en són responsables.
A bandea d’això, aquest programa ha esdevingut un projecte on feta la llei feta la trampa, que exclou alumnes UE per centrar-se en ser programes per a extracomunitaris.
I això no em sembla, gens ni mica, bé ni desitjable.
El tema dels extracomunitaris és claríssim. Recordo abans que sortís el primer, que la idea principal era aquesta. No era trampa, simplement, al 2002 ja ho van plantejar així.
De la burocràcia no en parlo, no cal. No sé. Potser cal avançar i fer que les coses canviïn. Podríem intentar fer coses en l’àmbit del Parlament europeu.
Molt bé. Erasmus Mundus neix per atreure estudiants extracomunitaris. El que qüestiono és que això es faci amb programes ad hoc per a aquests estudiants, i que sigui un referent de qualitat.
Si volem ser competitius de debò, i no només subvencionadament competitius, em sembla que aquest no és el camí.
Sincerament, amb totes les mancances, em sembla molt més interessant donar suport i reconeixement a programes de postgrau i doctorat propis, no muntats per accedir a subvencions i aquest tipus d’estudiants. En aquest sentit, la iniciativa d’en Mas Colell de l’IGSOC sí que era una aposta ferma perquè els nostres doctorats treballessin per tenir un atractiu internacional. També em sembla bé la certificació de qualitat dels doctorats que fa l’ANECA. Perquè es treballa sobre el que es fa i es vol fer, i no per fer bullir l’olla.
Jo crec que està bé l’Erasmus per a estudiants comunitaris. Crec que està bé la política europea de fomentar la mabilitat per països extracomunitaris, especialment alguns de l’OCDE sempre que mogui qualitat.
Altra cosa és el que dius sobre IGSOC i el doctorat emb manció. Crec que el programa IGSOC era una gran idea. El va fder volar el Solà, mentint per cert, ja que es va comprometre al Pârlament a que seguria, i no s’ha substituït per res. El poc temps que va durar va tenir èxit.
Esperem que el proper govern faci alguna cosa.