Enric I. Canela
Ja fa dies que tothom n’ha parlat, però aprofito avui un breu comentari de Manuel Trallero a La Vanguardia i un s comentaris d eles jugadores a El 9 Esportiu de Catalunya del divendres per fer-ho jo.
L’UB Barça era més que un club. Com el Barça. No soc jo segurament qui més sap d’aquest antic club L’Universitari és deia. Amb tot si recordo les èpoques en les que em va tocar col·laborar per aconseguir patrocinis i finançament, no citaré patrocinadors per no deixar-me cap, no els recordo tots. Quantitats modestes que permetien que el club subsistis.
Jo defensava que el club era de la UB i havia de tenir aquest nom, portar-lo a la seva samarreta. Després, no me n’encarregava, va entrar el Barça. Imagino promeses moltes i diferents acords. Un club d’excel·lència amb el nom del Barça que no va poder anar a Europa per manca de patrocini, un club que ara el Barça ha deixat de la mà.
Per què ha desaparegut? No veig massa diferències entre la trajectòria a l’Estat del Winterthur Barça i l’UB Barça. Bé si hi ha una diferència en un hi ha homes i en l’altra dones.
És la directiva del Barça masclista? O només és una qüestió de diners? L’alta competició és cara. Catalunya no pot tenir basquet femení universitari d’elit? Quina pena.
La directiva del Barça no ha estat a l’alçada.
La directiva actual, o més concretament els seus cervells econòmics, estan obsessionats en què tot el que no sigui futbol resta al Barça. El raonament és senzill: les seccions són i seguiran sent deficitàries, i donar diners a les seccions significa treure’ls al futbol, que és on es mouen els diners i on cal concentrar els pressupostos. Aquest raonament se’l vaig escoltar diversos cops al Ferran Soriano. Tot i que té la seva lògica econòmica (especialment si has de competir amb equips de ciutats on el basquet o el handbol són el seu esport número 1), sempre he cregut que estratègicament és no entendre que és el Barça.
Una de les coses que fa al Barça és més d’un club és tenir un equip de basquet que guanya lligues i ha estat campió d’Europa; i uns equips d’handbol i de hoquei que ho han guanyat tot, i que han estat la referència mundial en ambdues disciplines. A més, disposa d’altres seccions amateurs, algunes de les quals han fet un paper més que digne en competicions diverses.
Quan costa tot això? Segons dades del mateix Ferran Soriano, un equip de bàsquet competitiu costa uns 50 milions d’euros anuals; un equip d’handbol, uns 5-6. M’imagino que l’equip de hoquei no deu superar els 3 milions d’euros. És cert que, tot i les entrades i patrocinis mai es podran recuperar aquests diners… però els socis del Barça desitgen tenir aquestes seccions. Seccions que, per cert, han donat més d’una alegria en anys com aquest, en el qual el Barça no ha guanyat gairebé res en futbol.
En comptes d’això, han tancat l’aixeta a les seccions i fins i tot en algun cas (la de ciclisme) l’han desmantellat. M’imagino que aquest equip femení no costava més de 500.000 euros, segurament no recuperables per cap via. Però haguessin estat els 500.000 euros millor esmerçats, per la imatge que hauria projectat. La Responsabilitat Social Corporativa no només és lluir la samarreta amb el logo de la Unicef…
Fina anàlisi. Si, tens raó, no arribava als 500.000 euros.
Una vergonya. Han defraudat massa gent.