Enric I. Canela
Ahir vaig assabentar-me al migdia d’un decisió de la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, que em va sorprendre molt. I haig de confessar que a hores d’ara (experiència, edat?), poques coses del món universitari em sorprenen. Ho publiquen avui el diaris (AVUI, El Periódico, El Punt Digital). Tres noves facultats que impartiran Medicina l’any vinent i un augment de 100 noves places. A la Universitat Pompeu Fabra, a la Universitat de Girona i a la Universitat Internacional de Catalunya.
La meva primera reflexió és que 100 noves places a tres facultats és car. La segona cosa que haig de dir és que aquesta decisió serà molt criticada. Segur que tindrà molts detractors i que és un fet que es podien haver augmentat les places a les universitats que ja imparteixen medicina ara.
Jo, tanmateix, estic a favor de la mesura amb condicions. La primera cosa que haig de dir és que la Universitat Internacional de Catalunya és una universitat privada, que amb independència de qualsevol consideració personal, si manquen places d’estudiants de Medina a Catalunya (criteri de programació) i una universitat a la que la Constitució Espanyola li reconeix el dreta d’existir i amb una llei de reconeixement del Parlament de Catalunya que la crea vol oferir Medicina, el més correcte és que se li deixi fer-la. El govern l’única cosa que ha de fer és garantir que és fa amb rigor i qualitat, la resta no li toca. Altra cosa seria que no calguessin més places.
Pel que fa a les universitats públiques, pagades amb impostos, la cosa és diferent. Per què em d’encarir el sistema universitari català amb noves facultats?
La UPF té fa anys una Facultat de Ciències de la Salut que funciona molt bé i amb una recerca de prestigi, té l’Hospital del Mar i l’IMIM al costat. La cosa és fàcil.
La UdG té l’Hospital Trueta, és l’única àrea de Catalunya sense l’ensenyament de Medicina. Certament la cosa és més complexa, encara que els que m’heu llegit sabeu que he defensat aquesta opció.
Així doncs? Aquestes facultats no tenen cap sentit si l’únic que se’ls demana és ensenyar Medicina. Té tot el sentit que es dediquin nous recursos si a més aquests centres aporten un valor afegit a Catalunya en recerca i en desenvolupament territorial. Per tant jo posaria una condició per concretar legalment aquesta decisió. Un pla d’objectius que vagi més enllà de l’ensenyament de Medicina. Un pla seriós, no el clàssic document formal que al final no serveix per a res més que per complir la lletra de la llei, amb un contracte programa ben definit. A cada universitat diferent. A la UPF li demanaria recerca i transferència. A la UdG sens dubte un pla de desenvolupament, lligat al Parc Científic i Tecnològic, que creï un clúster d’empreses, parc i universitat centrat en l’àmbit de la Salut. És la forma per la que els meus impostos cobraran valor en aquesta inversió. Ho faran si serveixen per augmentar el desenvolupament territorial de Catalunya i contribuir a l’equilibri del país. La Societat del Coneixement requereix de nuclis motors a tot el territori. No hi ha dubte que la salut n’és un. La decisió és valenta però no es pot quedar només en això.