Enric I. Canela
Llegeixo a Nació Digital que s’ha convocat el II Concurs Universitari de Programari Lliure. El projecte es va iniciar a la Universitat de Sevilla.
A Catalunya tot i haver iniciatives no acaben d’arrelar les coses per manca d’una política definida sobre com tractar i combinar el programari comercial tancat amb el de codi obert.
Crec que des del Cercle per al Coneixement haurem d’analitzar les coses i tornar a fer propostes. Hi ha gent de gran capacitat que pot donar opinions molt valuoses.
El problema és que aquí ja comencem a adoctrinar els nens a les escoles a fer servir “el Windows”, “el Word”, i “l’Excel”, en comptes d’ensenyar-los a fer servir un sistema operatiu, un processador de textos, o un full de càlcul. Després arriben a casa seva, i han de fer els deures utilitzant aquells programes, generalment obtinguts d’una manera més que dubtosa. És peix que es mossega la cua.
Una cosa tan senzilla com tenir els laboratoris de les escoles amb programari lliure (per cert, gairebé tot amb la interfície al català) seria la millor iniciativa possible. Dubto que a data d’avui n’hi hagin molts. I si n’hi ha algun, sol ser a compte i risc del professor responsable.
I després de l’escola ve la universitat. Sembla mentida que, anant tan justes de diners com van , encara s’aboquin milers d’euros en llicències de programes que tenen una alternativa lliure, i millor, es disposa de prou talent com per poder fer versions a mida. Tot, la majoria de cops, per pura mandra de l’administrador de sistemes.
És veritat. No hi havia pensat (d’això en sé poc). L’escola és la clau i no seria gens car. POtser seria interessant formar els estudiants de mestre en aquests temes.