Enric I. Canela
Telenotícies de TV3 ho va recollir ahir:
Les noves facultats de Medicina de la Universitat de Girona (UdG) i la Pompeu Fabra (UPF) podran acollir un màxim de 140 estudiants quan es posin en marxa, el curs 2008-2009. El centre de Girona comptarà finalment amb una facultat pròpia i no haurà de compartir els estudis amb la Pompeu Fabra ni amb l’altra universitat que impartirà Medicina, la Internacional de Catalunya. D’aquesta manera s’atén una reivindicació històrica de les comarques gironines, les úniques de Catalunya que fins ara no tenien estudis de Medicina. La comissionada d’Universitats de la Generalitat, Blanca Palmada, ha confirmat els projectes en una reunió amb els responables de les diferents universitats.
La UdG ja no serà igual. Aquests estudis li faltaven. Esperem que el progrés investigador es correspongui amb les expectatives. Dintre d’uns anys ho sabrem.
I jo afegeixo: Crec que la solució és la correcta. Cal ara el programa de la UdG que lligui els nous estudis al desenvolupament local, però això ara no ens ha d’amoïnar. La UdG té gent prou capaç i la col·laboració dels representants institucionals i ciutadans de Girona ajudaran.
El que si m’amoïna més és el comentari que em feia la Laia:
Imagina’t el que tardarà implantar medicina! No existeixen ni les directrius necessàries per fer un grau, ni ha sortit el famós projecte de decret! Que per cert, si s’aprova tal com està a la web del MEC ja podem tancar barraca, la Generalitat no tindrà cap competència! I recordo, per aquells que no ho saben, que el MEC no admet cap nou pla d’estudis de les antigues llicenciatures. Medicina a la UdG i a la UPF ha de ser un grau! (un grau amb directrius!!) Ja podem començar a treballar i fer espavilar el MEC si ho volem pel curs 2008-09!
Jo no estic d’acord amb que amb el decret no tingui competències la GC. La LOMLOU li dóna absolutament la clau. Justament molts rectors estan en contra per això.
Quant a directrius, no cal. El decret només preveu aquelles assignatures de primer que seran fàcilment subsumides en les altres, a més si que hi ha les europees. Jo no em complicaria gens la vida.
I és cert, els terminis de l’esborrany de decret són clars, cal córrer si es vol començar al 2008-09. La trampa seria fer l’ampliació com si fossin extensions de altres universitats, però jo no ho faria. Jo començaria a treballar ahir.
Cal començar a treballar immediatament, però això ja ho sap la rectora Geli.
Estimat Enric,
Hi ha moltes decisions sobre la taula que depenen de Madrid, i exclusivament de Madrid. Aquesta és la pega del nostre país. Per exemple, el vigent RD 56/2005 de postgrau dóna la competència d’aprovació de títols de POP a les comunitats autònomes i això no consta així en el nou projecte de RDecret. I cal fer-ho constar.
D’altra banda, segons la normativa vigent no es poden implantar llicenciatures, han de ser graus i a més es preveu que el 2010 no es puguin expedir títols de llicenciat. L’any 2010 tot ha d’estar adaptat a l’EES!
En resum, els estudis de medicina han de ser un grau. Un grau amb directius europees que ja hi són i directrius estatals, si el MEC ho vol.
Segur que la UdG pot i convé que ofereixi medicina, no discuteixo això. Però aquesta necessitat entra en un mal moment, en el que cal pensar en tota la transformació dels estudis que existeixen.
Penso que, primerament, cal pensar i organitzar un mapa global de graus a Catalunya. I planificar com es farà la transformació de tot.
Benvolguda Laia,
Tens raó, massa coses depenen de Madrid. En el cas del màsters no sento que ningú digui res en contra. Jo defensava la línia autonomista, però ara ja no queda ningú que ho faci.
Potser prepararé una proposició no de llei, però mal moment l’estiu. Malauradament la verificació està en mans del CU.
Pel que fa a Medicina, no veig més problema que el que pugui plantejar la Generalitat. Només cal agafar l’esborrany d edecret i les directrius europees i fer el títol.
El moment de posar-la no podia ser un altre i encara prou valenta la comissionada de fer-ho. L’any passat era impossible.
Dit això cal començar ara a planificar i ràpid, però em sembla que tots els criteris de qualitat que està posant l’AQU són insostenibles. Veig el sistema fonamentalista i no m’agrada, cal fer camí. Copiar dels britànics és un bon sistema, però aquí estem dcidits a inventar quan no toca.