Enric I. Canela
Ara fa aproximadament un mes vaig comentar en aquest bloc que volia comprar el llibre Nació.cat de Saül Gordilllo. Ho vaig fer, però una mica d’acumulació de feina i un estat poc relaxat no m’havia deixat llegir gaire.
Vaig pensar, a veure si trobo un parell d’estones per llegir-lo. Avui a la platja a Tamariu, m’agrada anar ben d’hora l’he començat a llegir… i l’he acabat allà mateix.
Sabia que Saül Gordillo escrivia de forma amena, però tenia la idea que pel caràcter del contingut trigaria una mica més. Res d’això, me l’he empassat d’una tirada, bé amb algun bany pel mig.
Excel·lent, el relat d’una història de la que conec a molts protagonistes, que vaig seguir per la premsa i per Internet, però que la desconeixia molts aspectes i, encara més, que no els tenia ben lligats. Soc dels que havia anat signant i, naturalment, tinc el meu cat.
La lectura m’ha emocionat en algun punt, el triomf. El llibre m’ha transmès moltes sensacions.
Després un bon relat de la situació del català a Internet, francament interessant. I l’opinió de l’autor, amb la d’altres persones, que no podia mancar.
Gràcies als que tant i tan bé ho van fer possible.
No puc dir més que recomanar la lectura a més de felicitar al Saül i naturalment dir que el pròleg de l’amic Ramon Tremosa i el decàleg de Vicent Partal són un molt bon complement.
Seguim treballant, cadascú com pugui i sàpiga, pel nostre cat.
I un missatge important del llibre. Si els catalans féssim tot com l’aventura cat potser no ens lamentaríem de tantes desgràcies. Sovint hi ha coses que han de quedar fora del joc dels partits, el país és molt més important.
Estic totalment d’acord en la teva conclusió. Aquest ha estat un sector en el que la intervenció pública ha estat mínima, i això s’ha traduït en nombroses iniciatives i projectes. I no només això: s’ha estat capaç de generar una nova societat civil que segurament tindrà algunes coses a dir en el futur. Un exemple que potser caldria traslladar a d’altres àmbits.
Aquesta és la lectura del got mig ple. Però també hi ha un got mig buit: la manca de projectes atractius que siguin molt intensius en tecnologia. La societat del coneixement no consisteix només a fer pàgines web o inundar la xarxa amb blocs. Cal anar un pas més enllà. Espero que casos com els d’en Didac Lee (Spamina) i de tres nois olesencs capaços de crear un sistema operatiu des de 0 (EyeOS) no siguin anecdòtics.
Es veritat calen més projectes en tecnologia, però també en alres camps. Fins i tot en coses que en teoria estan clares. Parlo de moltes infraestructures en les que prevaleix la política de partit a la de país.
En temes trecnològics no puc dir gaire perquè no en sé massa, però estic d’acord en què inundar la xarxa de blocs no és el camí, però si que integra una mica més a la gent i fa aparèixer comunitats noves. Això pot trencar la clàssica política de partits. No ´se, noves perspectives.