Enric I. Canela
He parlat en aquest bloc de l’aventura “Universitats de Catalunya”(1 i 2). En aquests comentaris vaig criticar negativament el que en el seu dia va passar. Avui no ho faré.
L’AVUI publica una interessant entrevista amb Joan Cornet. Conec Joan Cornet. Em vaig encarregar, juntament amb Patrícia Soley-Bertran, de la seva contractació. També vaig tenir la desagradable funció de dir-li que probablement no continuaria, era el desembre del 2003 i jo ja no veia les coses clares.
Amb el Joan Cornet ens felicitem l’any occidental i xinès. El nostre contacte va ser curt, però va fer una bona feina el temps que hi va estar amb nosaltres. Tinc un bon record.
Pel que veig Cornet també és d’una opinió semblant a la meva. Recullo un tros de l’entrevista:
Espanya ha tingut tradicionalment una balança comercial amb la Xina desfavorable, i les autoritats miren d’ajudar les empreses a establir-s’hi amb projectes com l’actual Any Cultural d’Espanya a la Xina. Cornet lamenta que sovint la política no els ha donat prou suport. Té presents experiències com quan l’ex conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació Andreu Mas-Colell li va encarregar el 2003 d’obrir a Pequín una oficina de representació de les universitats catalanes. El projecte va haver d’estar llest en un mes per ser presentat de cara a les eleccions al Parlament de Catalunya, assegura Cornet. Quan es va produir el canvi de govern, el nou executiu català va ordenar el tancament d’aquestes oficines de representació universitària, inclosa la de Pequín. “I després, quan el president Maragall va visitar Pequín el 2004, va dir que calia potenciar les universitats catalanes entre els estudiants xinesos!”.
Opinió de Cornet al que li manca conèixer part de la pel·lícula, però no vull parlar d’això.
Fa una estona he escrit en aquest bloc un comentari sobre Nació.cat on es posa de manifest que la unió fa la força.
Pregunto: no podem recuperar les coses bones que fan els altres, millorar-les quan calgui i aprofitar el que s’ha fet? No tot el que fan els altres està malament i el que faig jo està bé.