Enric I. Canela
La Cambra de Comerç de Barcelona, organisme gens sospitós de moure’s per qüestions partidistes, ha tornat a denunciar el dèficit crònic d’inversions a Catalunya. Ho recull la premsa (El Periódico, AVUI).
Això no seria una novetat si no fos perquè no només no ha augmentat respecte a anys anteriors sinó que ha disminuït fins assolir els pitjors moments del malson que va representar la majoria absoluta del govern Aznar.
Mentre Catalunya està patint tot un munt de molèsties, greus molèsties com el desastre dels trens de rodalies i la caiguda de la xarxa elèctrica, derivades de la manca d’inversió, surten ministres dient que res no és culpa de la inversió, les dades meselles elles els contradiuen.
L’Estatut marca que s’han d’efectuar unes determinades inversions. Solbes intenta no complir l’Estatut a l’hora de fer el pressupost, no passa res, després no s’executen i ja està, estalvi. Ens donaran raons, intentaran fer-nos combregar amb rodes de molí, estem acostumats, no ens els creurem, però no farem res. I el nostre govern que dirà? Esperem que reaccioni davant les dades de la Cambra. Castells comença a dir les coses pel seu nom.
No fa falta que el Tribunal Constitucional declari inconstitucional l’Estatut, tant és, el govern de l’Estat no el pensa complir. Això dels estatuts és com un joc de rol amb el que ens entretenim i fem riure a la resta de l’Estat. Justament avui Jordi Pujol fa un dur comentari a La Vanguardia, crec que recull l’opinió de la majoria dels catalans mínimament informats, amb independència de les seves preferències polítiques.
Queda algú que no veig clar que sense tot el poder polític estem perduts?