Seguint amb l’escassetat de notícies. Res important el dia 18.
El diumenge 19 La Vanguardia assenyalava la posició de lideratge de IESE i ESADE quan a escoles de negocis més influents fora de l’àmbit dels EUA.
El mateix 19 El País publicava una interessant entrevista amb el president de la Cambra de Comerç i Indústria Israel-Espanya en les que deia que Israel pot ajudar a innovar a Espanya. Certament la capacitat innovadora i la riquesa de les relacions entre la universitat i l’empresa d’Israel són exemplars.
El Punt recollia el dia 20 la notícia que ja vaig publicar en aquest bloc sobre l’interès del govern en donar noves competències a la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació.
ABC recollia ahir 21 que la Universitat de València està entre les 100 millors del continent europeu segons el rànquing de Xangai. Tal com comentava en aquest bloc en el primer lloc de les de l’Estat està la UB. En conjunt, com deia, un resultat desastrós per a Catalunya i per a l’Estat. Per plorar de vergonya.
El Punt i l’AVUI publicaven que 1.400 estudiants catalans que han obtingut beques Erasmus i d’altres de mobilitat es beneficiaran d’ajuts de la Generalitat. El govern català destinarà 1.5 milions d’euros. Un màxim de 6 mesos i 200 euros mensuals. Un apetita ajuda a les miserables beques que es donen a aquests estudiants. Aquesta línia és bona i caldria augmentar els imports per fer una autèntica política social.
El País publicava unes declaracions del secretari d’Estat d’Universitats i Recerca, Miguel Ángel Quintanilla. El secretari d’Estat comentava que canviarà algunes coses per tal d’evitar que els mediocres treguin el lloc als més bons. Diu que a la universitat espanyola és fàcil viure de gorra i progressar aprofitant-se d’altres. D’acord, però que vol fer, com lliga una possible acció seva amb l’autonomia? Sisplau, que no em salvin, que em deixin equivocar-me. No crec que el secretari d’Estat tingui cap intenció d’interferir en l’autonomia, no em sembla aquesta la seva filosofia, però potser a alguns rectors els hi agradaria. L’autonomia per molts és una llauna, obliga a prendre decisions.
El Punt publica avui el que ja he comentat en aquest bloc, la possibilitat d’expedir els títols de màster i doctor en català. N’estenc en el comentari que ja he fet sobre les entrebancs salvats per arribar aquí. A l’Estat qualsevol cosa que es fa, si té alguna cosa a veure, posa en risc els mínims drets dels catalans.