Enric I. Canela
Avui Carles Puigdemont al seu bloc, després d’analitzar les entrevistes fets al president Jordi Pujol pels diaris Avui i El País, comenta:
Sóc pessimista pel que fa a un canvi de mentalitat dins del socialisme, perquè aquesta gent no té qualitat democràtica suficient com per admetre l’error comès (cadascú ve de la tradició que ve…), però en canvi sóc molt més optimista sobre la possibilitat d’eixamplar espais transversals en el catalanisme on s’hi reagrupin gent provinents de diferents sensibilitats. Esgotada, per fracàs estrepitós i precipitat, la via que havia venut Esquerra, no queda cap altre camí que la construcció pacient, però sòlida, de la nació, que és el que sempre ha inspirat la política de Convergència. De vegades amb poca fortuna, poc encert o directament de forma errònia, però amb un balanç global admirablement positiu.
Jo també espero quelcom de semblant, però soc dels que crec sense la gent d’ERC, catalans que viuen el nacionalisme de forma molt similar a com els visc jo i altre gent de CDC no podrem fer-hi res. Naturalment tothom que pensi que la sobirania nacional està per davant de totes les altres prioritats polítiques ha de sumar-se al projecte. L’estratègia esquerra-dreta, que sempre hi és i hi serà, només serveix ara com una eina de l’espanyolisme per dividir-nos: divideix i venceràs.