Enric I. Canela
Ha nascut la Plataforma per la Sobirania. El primer a publicar-ho ha estat e-noticies. Podeu llegir el comentari. La llista d’adherits encara no és pública. Imagino que al setembre, amb l’inici del nou curs polític, començaran a moure’s coses. Com he dit sovint, sense l’unió dels sobiranistes, siguin d’un o un altre color, Catalunya no té futur.
Em sembla molt interessant això d’aquesta Plataforma. El que més m’ha agradat del seu manifest és allò de: “Demanem a les respectives direccions -ERC i CDC- ambició nacional, sentit d’estat, i la determinació necessària que ha de garantir el progrés social, polític i econòmic de la societat catalana.”
Demà a l’article que publicaré, n’hi faig un petit esment.
Salut i ànims que ens espera un setembre intensíssim!
Ja vaig escriure en algun del comentaris que he anat fent en diferents blocs que es preparaven coses. Ja tenim Desfederem-nos i aquesta.
A veure si trobem complicitats.
Em sembla una volada de coloms aquesta mena d’iniciatives. Encara que en realitat costin pocs calers, caldria dedicar les energies en accions més fructíferes.
No ho sé. La veritat és que no ho sé. M’agradaria saber quines són les iniciatives més frucíferes i que consti que ho dic seriosament perquè ens hi juguem el país.
Jo m’apunto a les que penso que poden contribuir a aconseguir donar passes endavant.
I el que dic jo ho faig des de la modèstia absoluta. T’ho dic humilment, més que de forma prepotent.
Aquestes coses, sense un lideratge clar i potent, poden acabar amb una frustració més. Ja no ens ve d’aquesta.
No feia crítica negativa ni molt menys. Ho he entès així. Igualment dic que no sé que cal fer, fa temps que estic força amoïnat.
Els lideratges han d’anar sortint, ni podem viure del passat, ni improvisar lideratges. L’època de le slluites antifranquistes que unien ha passat a la història fa temps, hem viscut de renda, i cal que apareguin objectius que uneixin.
Penso que si no unim el nacionalisme sincer amb el convencim d’altres de què amb un estat propi el país anira millor, res a fer.
Mira com anem. He escrit abans sobre el tema de les altes tecnologies. La mediocitat més absoluta. El país se’n va a l’aigua. Abans erem motor, ara que som?
Tinc un aic que diu que ens hem convertit en un parc temàtic.
No és cap gran consol.
De totes formes et suggerixo que miris el que fa el Grup Hayek (www.hayek.cat). Fa bones propostes transversals. És un començament.
Gràcies. Tinc bons amics dins del grup Hayek començant pel Daniel Clivillé, però mai no he acabat d’interessar-me, per manca de temps suposo. Ara hi ha una iniciativa amb altres entitats que potser com a president del Cercle per al Coneixement (www.cperc.net) que en soc ara m’hi apunti a col·laborar.
El Cercle també està en la línia de les propostes transversals. No sé si el coneixes.
Repeteixo gràcies perquè potser m’hi posi.
m’Imagino que com jo, som molts que estariem ilusionats a formar un fron comú catalanista, prescindint de d’esquerres i dretes. I arrivar a ser un pais com cal, amb les seves dretes i esquerres.
Si. Som molts i sortiran més de sota les pedres. Catalunya és un país de “prudents”. Massa gent té por de manifestar-se. Només cal veure la quantitat de blocs en què no saps qui és l’autor.
Jo crec que si anem guanyant adeptes l’efecte serà multiplicador.
No se on arribarà això però fa temps que tinc molt clar que cal fer un pas endavant. Penso que si es crees un nou front “de país”, res de dretes o esquerres, que aposti per plantejar tot el que la gent del carrer veiem tant clar, tindríem una possibilitat. Potser aquesta Plataforma és la bona.
Porto temps consternat per la mediocritat que ens envolta: a nivell polític, empresarial, etc. I el pitjor és que no hi fem res: el gran projecte d’aquest estiu ha estat fer un mapa d’infraestructures, Déu n’hi do.
En fi, no vull ser pesimista, però segur que encara el pitjor està per veure.
Xavier,
Malauradeament la mediocritat és gran, tens raó però potser les coses canviïn. Jo no vull deixar de ser optimista.
El Montilla s’ha cobert de glòria, un mapa i sense terminis d’execució, pot anar posant coses i no posar ni un euro, el mapa tot ho aguanta.
Sóc un simpatitzant i votant de ERC doncs tambe pensu que Catalunya és una nació i que j’esta bé de deixarnos prendre el pèl prò ja fa un temps que em dóna la sensació que ERC esta perdent l’essència de les seves idees a canvi d’un poder fictici doncs si vol aquest poder ha d’ajupir el cap a la resta de Espanya tant si mana el PSOE con els altres
Crec qu’es una molt bona idea per tirar endevant una plataforma on estiguin clars els objetius que son el autofinançament de les nostres nesecitats sense dependre dels demes e invertint el cales on mes falta facin,
Si tireu endevant la anomenada PLATAFORMA PER LA SOBIRANIA DE CATALUNYA amb el meu humild vot
Jaume Bonastre
El que cal és que els nostres partits deixin de banda les diferències i és posin d’acord en les coses essencials. Si assolim la independència temps hi haurà per defensar els petits matisos que avui separen, i dic petits, a ERC de la majoria de CDC. Moltes diferències crec que estan en els tacticismes que s’empren per aconseguir vots. Malauradament quan s’agafa el poder es fan concessions, és humà, però la militància, els que no ocupem cap càrrec a les institucions hem de vetllar pels principis. M’agradaria que ERC i CDC arribessin a posar-se d’acord amb l’objectiu d’aconseguir un Estat català. Sense aquest acord estem perduts però sense plataformes de militants l’acord és impossible.
comentari per dessmond:
per primera vegada en molts anys polítics, intelectuals, periodistes, economistes etc, s’ han unita en aquesta plataforma. La nostra és una carrera de fons, si no tingués futur ja hauriem desaparegut. La lluita no acabarà mai fins a la victòria final.
Rafel Nuri,
Jo comparteixo el que dius, sinó no hi seria en la moguda.