El País del dissabte publicava un article en el que es parla de l’objectiu del MEC de finançar les universitats que con tractin com a professor ajudant els estudiants amb millor expedient. Ja he fet referència a aquest bloc en relació a les declaracions del secretari d’Estat que publicava El País el dia 22 d’agost. Podria fer comentaris, però prefereixo remetre al lector al bloc de Miquel Duran que, entre altres coses, diu: És un error associar el començament de la carrera de professor al moment d’acabar una llicenciatura. El País i el Secretari d’Estat estan tornant enrere… Em sembla molt millor definir l’inici de la carrera en la tornada d’un postdoc. El reportatge també va a favor de l’endogàmia… la contractació s’hauria de fer entre tots els estudiants de tot arreu! No cal ni dir que comparteixo completament el que diu el Miquel. Jo crec que amb tot això es demostra que el MEC està una mica desorientat en aquest tema. O potser és que la notícia està mal escrita. O potser és que el MEC vol, rectificar l’error comés a l’hora d’elaborar la LOMLOU. M’explico, la LOMLOU no exigeix ara que els que es contracten com a Professors Ajudants Doctors hagin fet un postdoc fora. Si del que es tracta és de seleccionar a aquest professorat d’acord amb el seu expedient, un cop hagin fet un postdoc fora, bé, si del que es tracta és de contractar ajudants (nom legal, res de professor ajudant), no ho veig clar. Potser caldrà veure que vol dir el secretari d’Estat amb tot això. Finalment si les universitats opten per una beca en lloc de per ajudants, és només per qüestions financeres.
ABC del dissabte il·lustrava com avança la construcció de Creapolis, el Parc del la Creativitat d’ESADE, al que ja he fet referència en aquest bloc (1, 2 i 3). El projecte avança i ja gairebé és una realitat.
El Punt de diumenge recollia la notícia del trasllat del tendal de Movistar al campus de la Diagonal Sud de la UB. Aquesta notícia apareix fa dies al web de la UB. L’espai estarà obert a finals del proper mes d’octubre.
També El Punt de diumenge recollia una entrevista amb Jaume Pagès, exrector de la UPC, conseller delegat del Fòrum 2004 i actual conseller delegat d’Universia. Diu en lletres grosses: Hem de progressar molt més en recerca. Pagès està fent una bona tasca a Universia. Va ser un bon rector i té les idees clares.
El País de diumenge publica un article sobre la importància de treure bones notes amb comentaris d’estudiants. Realment és important treure bones notes? Algunes carreres permeten guanyar-se bé la vida? Certament un motiu de reflexió. Probablement cobrarà més un titulat mediocre d’Econòmiques que un geni de les matemàtiques. També les empreses dediquen amb gust algun que altre milió d’euros a anuncis en televisió i no sn capaços de gastar-se una desena part en innovar. Volem ser líders en la Societat del Coneixement. Les rialles després de l’acudit es poden sentir al Nepal.
Clar que alguna cosa hi ha. Justament El País publicava el mateix diumenge un article sobre Neo Metrics. A l’èxit mitjançant les matemàtiques. Anàlisi de xarxes socials. Sociologia amb molta matemàtica. Una empresa que està a Madrid, Barcelona i Xile.
El Punt de dilluns publicava una notícia amb un titular molt bèstia, si se’m permet l’expressió. Les universitats ingressen més diners dels que gasten. A més està escrita malament. Dui la bestiesa següent: la UB va ingressar l’any 2005, 395.955 euros … Tota la notícia parla d’euros i hauria de parlar de milers d’euros. La lectura no s’ha de fer com la fa El Punt. La UB, com totes les universitats, tenen uns “Drets reconeguts” que són la suma del pressupost inicial d’ingressos més els romanents de tresoreria de l’any anterior. La UB va tenen romanents de tresoreria procedents de l’any 2004 i deixen romanents de tresoreria per l’any següent, el 2006. Això normalment es deu al desfasament entre el reconeixement dels drets de les inversions (immobles i recerca) i l’execució d’aquesta despesa. El que caldria és llegir les liquidacions economicopatrimonials, com en qualsevol empresa, i no les pressupostàries. Així és podria veure que realment els dèficits reals són grans. Això es pot veure en els documents que analitza la Sindicatura de Comptes. Notícies com aquesta només fan que confondre l’opinió pública. Probablement l’error no és només del diari El Punt. L’estadística que presenta el MEC (veure taules23 i 24), que teòricament és rigorosament correcta des del punt de vista legal, no té el més mínim interès econòmic ni permet veure la realitat de les universitats. Caldria treballar una mica més la forma en què es presenta la informació en un moment tan delicat per a les universitats. Expansión també donava aquesta notícia. La diferència de tractament és que en aquest diari posen una taula de les universitats que ingressen pressupostàriament menys del que gasten. Naturalment la mala lectura és la mateixa. De totes maneres, no tinc les dades però potser el Miquel Duran podrà afegir alguna cosa, crec que estan equivocades, dubto que la Universitat de Girona hagi ingressat 74 milions d’euros i gastat 276. Només cal mirar que a la taula del MEC les transferències corrents de les administracions públiques van ser de 42 milions d’euros i la despesa de personal de 194. Impossible.
El Economista publicava dilluns una notícia sobre els 103 milions d’euros per a la mobilitat del professorat universitari que va aprovar el govern espanyol.
Avui El Periódico recull que Carme Chacón promet més pisos per a joves. Sembla que és prioritari que hi hagi pisos per a universitaris.
Permeti’m una pregunta: ara, amb la LUC encara sense reformar, calen encara els 2 anys de desvinculació per a poder ser candidat a lector? Gràcies.