Traduït del web d’Hispanidad
Així es contempla en l’actual articulat de la Llei de la Societat de la Informació. El pròxim 4 de setembre s’acaba el període de presentació d’esmenes. A més, un RD de 2005 permet al Govern interceptar comunicacions electròniques sense autorització judicial. D’altra banda, el PP va votar a favor del cànon digital (Llei del Propietat Intel·lectual) després d’aconseguir en el Senat una proposició en contra
Mals temps per als drets fonamentals. Un decret d’abril de 2005 va autoritzar al Govern la intercepció de les comunicacions electròniques. La Constitució consagra la inviolabilitat de les comunicacions. Però no parlava de les electròniques perquè el 1978 no hi havia Internet. Així que el Govern aprofita aquest presumpte forat i el pànic al terrorisme internacional per arrogar-se amb la facultat d’interceptar les comunicacions electròniques sense autorització judicial.
Sens dubte, l’assumpte està recorregut davant del Suprem per l’Associació d’Internautes. Dos motius: en primer lloc no es pot restringir un dret fonamental per via de RD. I en segon: les comunicacions electròniques són equiparables a les telefòniques i per tant haurien de tenir el mateix tractament garantista i només interceptar-se mitjançant autorització judicial. La impugnació va ser acceptada.
A més, la mateixa Agència de Protecció de Dades considera que l’IP forma part de les dades de caràcter personal, i per tant subjecte d’especial protecció. Així que no resulta raonable ni coherent que un ‘agent facultat’ pugui conèixer amb qui ens escrivim i què és el que ens diem a través de correu – i si no és amb autorització judicial. Per cautela i defensa dels drets fonamentals.
Doncs bé, la cosa es repeteix en la Llei de la Societat de la Informació. Resulta que segons l’actual articulat l”autoritat competent’ podrà tancar pàgines web sense autorització judicial. I s’entendrà per autoritat competent aquelles associacions que vetllen pels drets de la propietat intel·lectual (SGAE i adlàters) i sens dubte, tot subjecte de l’autoritat. És veritat que rere el tancament se celebraria un judici. Però deixar la potestat del control i eventual tancament de webs a l”autoritat competent’ és el mateix que deixar que la policia no hagi de reportar als tribunals. És a dir, la tornada a la puntada de peu a la porta, però aquesta vegada, digital.
El pròxim 4 de setembre es tanca el termini d’esmenes. És d’esperar que el PP inclogui algunes esmenes que garanteixin l’exercici efectiu del dret de la informació. Però no és gaire clar, perquè també el PP va aconseguir el 18 de maig de 2005 aprovar en el Senat per un vot una moció contra el cànon digital i posteriorment va acabar votant favorablement la Llei de Propietat Intel·lectual que consagrava l’esmentat cànon. “Hi ha unanimitats que donen por”, assenyalen des de l’Associació d’Internautes, que de moment ja han presentat una proposta de millores de la Llei.
Així que si ningú no el remeia, podríem veure com es consolida de nou la puntada de peu a la porta. Un nou pas en l’estratègia de retallar la llibertat d’informació.
Hòstia, molt fort Enric, la veritat és que no ho sabia. I ningú no protesta? Com és que no en llegeixo res als diaris, d’aquesta llei? Increïble.
Salut
Aquesta notícia és d’agir d’Hispanidad. després del teu comentari he buscat la Llei al Congrés i no veig l’article en qüestió. He cercat a Internet i he vist que la not´cia d’aquest tema va sortir el 13 d’abril en l’anteprojecte de llei i que el 27 d’abril el propi govern ho va retirar. No he trobat cap notícia posterior sobre això.
Imagino que Hispanidad ha fet alguna errada i jo he copiat la notícia.
Ho és una errada d’Hispanidad o és un intent d’embolcar la troca.
Ni idea. Si és un error em sap greu, però Hispanidad no és un diari que faci gaire errades. No hi confiaré.