Enric I. Canela
Llegeixo a e-noticies i a El Periódico que en unes declaracions a COM-Radio que Josep Maria Pelegrí, secretari general d’UCD ha advertit a Artur Mas que no poden compartir casa amb socialistes i independentistes.
Doncs no sé que fa ara UCD perquè jo soc independentista, això és poc important, però a CDC hi ha molts i això si que és important. I som molts els que volem que encara ho sigui més. Ah! I si no vaig errat a UCD també n’hi ha. UCD ha d’assumir d’una vegada que quan es posa a un país contra les cordes no hi ha més sortida que la independència. I en la meva opinió, altra cosa no és estimar el país.
Enric I. Canela: Jo no voldria posar-me on no em demanen, però si em poso a la pell de CDC, que em costa però ho puc fer-ho perquè tolerant envers els altres i cal fer aquest paper sempre que es pot, em preguntaria fins quan com a convergent hauria d’aguantar aquest vet imperant el qual UDC coarta el marge de maniobra de l’acció política de Convergència? No ho sé, suposo que tu em respondràs millor que qualsevol altre, però, de debò, jo optaria per o bé canviar els actors d’ambdues formacions o, segurament, començar a caminar sols.
En fi, que hi hagi sort ;)!
Una abraçada
Maiol,
Jo particularment he arribat al límit. Ara cal veure que farà CDC, jo només soc una veu, petita, però intento ser coherent. D’aquí molts pocs mesos parlarem.I sense conèixer prou com penses, crec que no estàs tan lluny del que diuen i defensen els de la JNC. Tampoc sé el grau de coherència que tindran al final.
Gràcies pel comentari
Ai aquests pronoms febles!…
a CDC N’HI ha molts…. no a CDC HI ha molts.
I som molts els que volem que encara N’HI hagi més.
Estimadíssim Enric, em sembla fabulós que et declaris independentista dins de CDC i em sembla vergonyant que en Duran i el Pelegrí diguin que no puguin compartir casa amb independentistes. Crec que és un comentari que a part d’ofendre a molts Convergents i a molts Unionistes.
Dit això, m’agradaria que no confonguéssim mai l’opció personal amb l’opció de partit. Per més que jo, com tú, consideri la independència com a la fi més desitjable, trobo l’independentisme no ha de ser mai la definició d’un partit. Convergència ha de tenir un compromís ferm amb l’increment constant de la sobirania de la nostra nació. Per posar en marxa el tren de la construcció nacional CDC pot reclamar els uport majoritari del catalanisme i un cop en marxa ja ho veurem.
Si vols la independència a qui has de convèncer és als catalans no als partits. És per això que dono la benvinguda a plataformes com el Cercle que es dediquin a estudiar el pros i contres d’estar sotmesos o ser lliures per fer-ne pedagogia, no per fer política.
Tens tota la raó. No havent estudiat català mai, qüestió d’edat, els pronoms febles no els domino com voldria (entre altres mancances) i que consti que procuro fixar-me.
Tens raó també en el que dius respecte al partit. Un partit sobiranista ha de caminar cap a l’objectiu d’augmentar l’autogovern, però tampoc s’ha de marejar a l’electorat. Un si però no, no em serveix. La meva reacció no està tant en què Duran no aposti per l’indepndentisme sinò en què nega que es pugui compartir sostre. Aquest comentari meu no parla de definir a CiU com a independentista, El que dic és que no hi ha més sortida que la independència. Si no es vol compartir sostre amb els que pensen així…, malament anem.
Dit tot això, no m’agraden els tacticismes. M’agrada saber que pensa fer aquell al que li dono la meva confiança i crec que molta gent pensa el mateix. Massa gent està farta de què li diguin A i facin B, per tant, quan més clares siguin les definicions millor farem la tria. L’abstenció és el resultat.
Enric,
estic totalment d’acord i et felicito per aquest punt de coherència que molts cops és complicat tenir.
Però no t’atipis de tot plegat ja que veus com la teva, potser petita, han d’ajudar a que tinguem NOVAMENT un partit que sí aglutini. M’uneixo a tu en el crit que fas de “les coses clares i la xocolata espesa” ja que molts ciutadans estem molt farts de sentir-nos totalment enganyats. Espero molt del Cercle, a veure que tal…
Salut,
Xavier
PS: La qüestió és que ens entenguem, amb els pronoms febles o sense ells… i anar millorant cada dia.
Gràcies Xavier. Cal un partit cohesionat, però la cohesió exigeix un objectiu compartit. Al meu parer aquest és el tema sobre el que cal treballar.
No m’importa que em corregeixin les errades ja que sovint no ho faig prou bé. Tot i que haig de pensar prèviament la sintaxi quan es tracta de pronoms febles, problemes de no haver estudiat la gramàtica catalana. En aquest cas si m’hagués aturat una mica ho hauria escrit bé.