Enric I. Canela
La publicació ahir de l’últim informe de l’OCDE Education at a Glance 2007 ha generat una sèrie de comentaris sobre el fracàs educatiu a Catalunya, de fet a l’Estat, ha ocupat un ampli espai de premsa. Joaquim Prats publicava ahir a La Vanguardia un bon escrit sobre el tema. Cert, com diu Prats, que s’ha millorat respecte a anys previs. L’educació arriba a tothom. Tothom va a l’escola i molts es graduen, però també és cert que el nivell que assoleixen deixa molt que desitjar. És una alfabetització més teòrica que real. Molts sabem que els estudiants passen de curs sense assolir el nivell, amb assignatures suspeses i també que en alguns grups es rebaixa l’exigència per permetre que tinguin un títol. Avui un títol de graduat escolar val molt menys. Les estadístiques de graduats poden pujar, però el nivell educatiu no. L’estancament és greu. Parlaven del tema El País, AVUI (i 2), La Vanguardia, El Periódico i El Punt comentaven els problemes del sistema educatiu i destacaven la baixa inversió educativa d’Espanya. Una pena acompanyada d’un model equivocat. En general, segons El Periódico, el sistema educatiu de l’OCDE només serveix per als més llestos. Segons explica La Vanguardia, Austràlia i Txèquia són líders en educació, sistemes ben diferents cosa que demostra que de moltes maneres es pot arribar a bon port. Van per bon camí per ser líders en l’economia del coneixement.
Si passem a l’àmbit universitari les coses no són gaire millors. El País i La Vanguardia comentaven que els títols universitaris es devaluen. Tenim molts titulats universitaris, més que la mitjana de l’OCDE, però els titulats universitaris han perdut avantatja laboral, la ineficiència dels recursos invertits col·loca a Espanya en una posició “líder”. No em cansaré de dir que el problema és de model. El model espanyol no té cap sentit. S’ha de modificar radicalment amb un canvi de llei, però el govern de l’Estat té por d’abordar les reformes necessàries: autonomia, retiment de comptes dels recursos que es dediquen i un finançament adequat.
La Vanguardfia d’avui fa un editorial sobre el tema i dóna l’alarma. ABC fa un altre molt dur ficant-se amb el president del govern espanyol, respecte a la seva brillant frase sobre que Espanya juga la Champions de l’economia. Deixant de banda alguns tics, i sense que serveixi de precedent, coincideixo absolutament amb el diari conservador, clar que en aquest cas dona pals a tothom. El sistema educatiu és un desastre sense pal·liatius.
El problema d’aquest país és que sempre hi han hagut molts directors, pocs tècnics intermitjos i currantes. I aquesta és la situació que ens trobem a l’ensenyament: excés de llicenciats, clara manca de titulats tècnics (cicles formatius) i una gran massa de persones sense titulació. Fins que no ens adonem de què hem de reforçar la part del mig, malament anirem.
En general la part professional falla a tots els nivells. Molt contents de tenir un rècord de llicenciats, genial. Altres països, com Alemanya,reforcen la formació professional. Tot a la universitat, vinga, som els millors. El camí del fracàs.