Enric I. Canela
No he pogut més que gairebé reproduir en el titular d’aquest escrit el de Saül Gordillo en el seu bloc. Em sento totalment identificat, estic totalment d’acord.
No soc solidari amb els que han cremat imatges del rei. No estic a favor del rei ni de la monarquia espanyola. Soc independentista, però discrepo profundament que qualsevol acció ofensiva. No em va agradar l’acudit d’El Jueves sobre la parella de prínceps.
Dit tot això estic en contra dels jutges que pretenen criminalitzar la mala educació. Crec que estan fent el ridícul i el que es pitjor el joc als que busquen i provoquen l’agitació. Si la llei diu que es delicte cremar una fotografia, doncs que la canviïn, ja n’hi ha prou de rucades. Simplement es tracta de mala educació. Si s’ha de processar a tots els mal educats que l’Audiència Estatal (això de nacional no m’agrada) comenci a detenir diputats de les Corts espanyoles. Només cal agafar el diari de sessions. És el manual de la mala educació. Pitjor encara si s’enregistren les imatges dels senyors i senyores diputats.
Quan vulgueu sortiré al carrer a manifestar-me a favor de la independència, treballaré per ella les hores que calgui, però no em demaneu que sigui conscientment un mal educat (potser ho soc per error o omissió, però sense voler).
Reclamo una Catalunya educada i respectuosa, però ferma. No vull la Catalunya submisa de l’Escopeta Nacional que es baixa els pantalons davant dels senyors de Madrid, vull una Catalunya orgullosa, però educada. No voler la monarquia no vol dir ofendre a les persones.
Tampoc crec que un diputat hagi d’inculpar-se de res. El que ha de fer és, amb la seva feina, lluitar pels drets de Catalunya.
No m’agrada com no m’agrada Imma Mallol declarant-se anti-sistema i cobrant del sistema o Joan Clos ballant amb Carlinhos Brown. Segurament són maneres d’estimar al país diferents. M’agrada que respectin Catalunya i no sé fer-ho d’una altra manera que respectant els altres i els seus símbols, encara que no vulgui que siguin els meus.
Enric, totalment d’acord amb el que dius.
Avui justament, m’he passat gran part del dia parlant sobre aquest tema amb companys de la facultat. N’hi havia que compartien les formes, d’altre només el fons… Jo només puc dir que si ERC es vol apropar a aquests sectors i individus, que vagi fent, però que no digui que és per rèdit electoral: aquests antisistema mai votarien ERC. Per això mateix són anti-sistema. El que passa és que hi ha massa gent d’Esquerra que vol quedar bé amb tothom, amb els “nets” i també amb els “bruts”. I això ja se sap que no pot ser.
A buscar bots a la corona metropolitana, és el que han de fer. I presentar-se com un partit amb garanties i bones formes.
Ja et dic, comparteixo plenament el que dius: “Vull una Catalunya orgullosa, i educada”
Salutacions
Tens raó. En Roure ja va dir que Uriel Bertran era un regionalista. No són gent d’ERC, són antisistema i ERC s’equivocaria, penso jo, si intentés assimilar-se a aquesta gent, que no penalitzo però no comparteixo les seves formes.
Jo sóc independentista. Puc arribar a votar qualsevol de les dues formacions CIU o ERC en funció de quina opti més fermament per la idendependència real, no la xerrada sinó la que diu: “per l’any que ve el referèndum, preparem-ho tot, estudiem-ho, siguem educats i treballemt per igual totes les capes de la societat”. Tal i com s’està dient molt últimament, la independència l’han de treballar senyors amb tratge i corbata. I així és com ho veig jo per això he estudiat i ara que sóc llicenciat vull seguir estudiant car vull ésser una persona formada que treballa per la sobirania del seu país.
Si CIU hagués volgut, molta gent l’hagués seguit, però per por i volguer defensar els negocis es va omplir de individus que estimaven més els diners que no pas la terra. Esperem que el fet d’estar a l’oposició li hagi tret la son de les orelles i ara ho tinguin ben clar.
ambé cal recordar la posció actual d’ERC, seguint una estratègia que ni Déu entén. O sigui, que per apropar-nos a la independència cal posar un espanyolista (puix creu en Espanya i la conyinuïtat de les formes actuals que estan exterminant la llengua i cultura catalana) al govern de la generalitat. No s’acaba d’agafar ço que però devem ésser massa curts per abastar-ho tot plegat.
Bé, tinguem esperança. Fet i fotut només volem seguir existint i l’inèrcia inventada pels espanyols ens duu a desaparèixer.
Sóc fill de mare madrilenya i pare andalús i mai cap separatista m’ha dit que no sóc català, ans el contrari, sempre m’han dit que jo sóc doblement català car ho he triat. Però el que si que m’he trobat són referències als meus origens per part d’espanyolistes. Jo vaig triar parlar la llengua de Catalunya i ser català. No sé què ha fet que la majoria estant en la mateixa situació inicial que jo escolliren despreciar aquest país votant PP, PSOE o C’anos i no integrant-se i defensant la terra. El que està clar és que és una posició molt egoista.
Jo no soc gens excloent, no sé si cal o no portar corbata, però si ser educat.
Malauradament Joan, a tots els partits apareixen persones que estimen més els diners que la terra. El tema és si els partits tenen mecanismes de control per evitar que aquests siguin els que dominin el partit. Aquest és el gran problema i cal regenerar la democràcia.
Jo no nego que l’alternança entre partits sigui una necessitat per a un règim democràtic, però el que si nego és que la nostra nació busqui una alternança entre nacionalistes i espanyolistes. I el que no m’agrada és que un partit independentista posi un espanyolista al capdavant. No m’entra al cap. I no ho dic en defensa de CDC, en absolut, ho dic com a català que vol un país independent.
Ah! no importa de qui s’és fill. El meu pare va néixer a La Havana i la meva mare a Alacant. Per sort cap espanyolista no m’ha dit res sobre això.
No es tracta de por. Simplement les companyes contra no tenen perquè trencar o destruir res. Som formes de viure o de veure la vida. Jo puc votar i fer campanya contra una cosa sense trencar res ni insultar a ningú.
Desobediència civil? Si, si cal, cap problema. Però no a res que representi una forma continguda de violència. A mi cremar fotos és un símbol de la violència i no m’agrada. No m’agrada les masses excitades promovent accions de caire violent ni que sigui simbòlic.
Res d’això està renyit amb la suma d’estratègies sobiranistes, però si us plau, fermes. No cal donar eines a l’enemic de la sobirania. Les forces cal fer-les servir per a alguna cosa que ens ajudi a guanyar. De què serveix cremar fotografies? De res. Pot ser la insubmissió fiscal si. I consti que no sé com es pot fer. Però segur que hi ha més idees d’aquest caire.
Bé, en tot cas i simplement, em sento molt lluny dels focs sense que impliqui cap por. Cremar una fotografia no té res a veure amb el valor. Ni estar en contra de cremar fotografies vol dir acceptar se súbdit espanyol.
Punt per punt, d’acord amb tu Enric. I molt d’acord amb l’apreciació de la Lídia, aquesta gent no són els companys de viatge desitjables ni disponibles per Esquerra.
Sento discrepar amb el vostre punt de vista.
a voltes, aquestes petites rucades com la portada del jueves o la crema d’imatges reials són les que fan moure la política i posen de manifest injustícies.
La veritat, és que no m’importa si s’ofenen o no, prou ofès i atacat m’he sentit jo durant tota la meva vida.
Portem 300 anys d’ocupació Borbonica als Països Catalans, que recordo que són els mateixos que han fet coses com:
– La triomfal arribada dels Borbons a les nostres terres amb la guerra de successió, amb perles com la crema de Xàtiva o la destrucció de dues terceres parts de la ciutat de Barcelona. – La prohibició de la llengua catalana per part de Felip V
– Recordar qui va posar Joan Carles I com a cap d’estat espanyol, en Franco
– Recordar unes quantes intervencions en discursos del monarca espanyol actual, tipus que a ningú se l’ha obligat mai a parlar en castellà.
– Alguns hi voldran posar la gran intervenció del “Juancar” en pro de la democràcia, demostrada el 23 F. Aquell cop d’estat que va servir per a que tothom oblidés que el rei l’havia fotut el dictador, i per a que la gent no es desmadrés més del compte demanant llibertats varies al sentir soroll de sabre de fons.
Crec que per un fet tant poc danyí com cremar una foto, ningú es mereix enfrontar-se a penes de presó. Cal veure el qui és el dolent, i aprofitar la conjuntura que és la que és i no la podem canviar, per posar en qüestió a qui realment s’ha de posar, i no pas a qutre nois que poden tenir una acció desafortunada però irrellevant davant la magnitut informativa que se li ha donat a tot plegat.
Ep Guillem, no emboliquem la troca ni tergiversem les meves paraules. Encara que intento ser clar potser m’he expressat malament, un no sempre diu amb paraules comprensibles el que té clar al cap. Estic absolutament en contra de qualsevol acció contra els que han cremat banderes o fotografies, com ho estic pel que fa al tema d’El Jueves. Ja ho he comentat algun cop. Això per endavant.
Tampoc he defensat al rei, per mi el podríem treure, però no em sembla una gran idea sense una Catalunya independent. Prefereixo el rei que a Zaplana (o algun altre de la seva “especialitat científica”) i el risc hi seria.
Jo no soc monàrquic a Catalunya, però vist el “zoo” a Espanya potser si.
M’he limitat a dir que no m’agraden segons quins comportaments, en absolut els he considerat punibles. I em sembla que coincidim en què un tema. Allò que hauria de ser irrellevant ha comportat una campanya anti desmesurada. És bona internacionalment aquesta campanya per les nostres aspiracions? Ho dubto.
Jordi Eduard,
Gràcies pel comentari. La Lídia té el cap molt ben endreçat. Per desgràcia no abunda.
“Punt per punt, d’acord amb tu Enric. I molt d’acord amb l’apreciació de la Lídia, aquesta gent no són els companys de viatge desitjables ni disponibles per Esquerra.
Comentari per Jordi Eduard — 28 Setembre 2007 @ 11:03 ”
A quin viatge et refereixes? A un viatge cap Espanya o bé a un viatge cap a la independencia?. En el primer viatge no ens hi trovaràs, en el segón sí. Tot depen de quin cami trieu. He votat sempre (fins ara) a ERC, doncs pensava que s’anava avançant cap a un enfortiment de l’independentisme. Fins hi tot em vaig creure que l’aposta Zapatero era interessant, ara sé que em vaig equivocar, no s’ha portat el PSC cap al nacionalisme, sino que s’ha emportat a ERC cap a l’espanyolisme, la col.laboració, la defensa de la mmonarquia i la repressió.
Per cert, a tots/es que veiu com a violència la cremada de fotografies, que en penseu de la noticia que un candidat de ERC a les llistes municipals per Montmeló (no direm el nom) va ser un dels que a la Diada va cridar contra el PP “fills de puta”, “tots morts” i “gora ETA”?. També fent signes de tallar -lis el coll.
Es o no és més violent que la cremada de fotos?, i no cal parlar de la bona educació.
Potser cal pensar en que si no hi ha gent que empeny i ajuda a provocar debats i a questionar-nos el sistema existent, tot es quedarà en una “pluja fina”, tant fina que ni mullarà. O bé, en altres paraules i tot recordant alguna pintada de les parets: “se’ns pixen al damunt, i diuen que plou”
Jaume,
L´únic viatge que vull és el que porta a la independència, el que diu Jordi Eduard.
El PP i el PSOE tenen el mateix model, Espanya una unitat de destí en l’universal, com deia José Antonio Primo de Rivera (no cal ser feixista per pensar-ho). La diferència entre un i altre és que el primer no es disfresa d’anyell i no intenta enganyar, ho diu i prou, mentre que el PSOE parla de fedralisme i moltes més coses però finalment a cada bugada ens pren un llençol. No vull parlar de complicitats perquè qui estigui lliure de pecat que llenci la primera pedra.
L’únic camí és la unió dels nacionalistes en el camí cap a l’autodeterminació. I cal votar-ho al Parlament en cada ocasió que es presenti. Ara no s’ha fet. La pluja fina és una imbecil·litat.
I per a mi qui fa signes de tallar el coll a algú és un violent, potser no s’atreveix a més però és un violent provocador sigui del partit que sigui i ho faci contra qui ho faci.