Diari de Girona d’ahir publicava un article en el que recollia les paraules de Xavier Ferràs, director del CIDEM: la universitat no s’acosta prou a l’empresa. Paraules al meu parer equivocades. No dic que Ferràs estigui equivocat, potser es va expressar malament i volia dir que la universitat i l’empresa no estan prou a prop. Xavier Ferràs participava en una jornada dels Cicles d’Innovació celebrada ahir a Girona. Justament Miquel Duran fa avui un interessant comentari sobre les paraules dels filòsof Marina relatives a la memòria com a base de dades a disposició del cervell que les connectarà adequadament. Miquel Duran no hi està del tot d’acord. Diu que la seva memòria és molt important, però també el seu portàtil. No puc més que estar d’acord amb el Miquel. Què seria jo en el món modern sense un PC?
S’acosten les eleccions, la premsa explica (El País, El Periódico, La Vanguardia) com la ministra Chacón signa convenis i parla dels habitatges universitaris (vivenda per alguns mitjans que volen emular a Pompeu Fabra i reinventen el català). Està molt bé, manquen apartaments, estudis, etc. per rebre els estudiants de fora que volen inbstaL3lar-se a Catalunya. Cal mirar-se el tema des de la perspectiva de la Societat del Coneixement, d’atracció de talents, i no com feia l’Ajuntament de Barcelona que la seva única preocupació, ho he vist i escoltat del “ministre de justícia” Clos quan era alcalde, era quan diners deixen? El turisme i el totxo (que ningú no m’entengui malament, em refereixo a la construcció).
El País explicava ahir que els pressupostos de l’estat per al 2008 reflecteixen l’augment de diner dedicats a la igualtat d’oportunitats. Beques, ajuts de mobilitat (Erasmus), préstecs – renda. Aquesta és una assignatura pendent de l’Estat. Només fa falta que deixin això en mans de la Generalitat (després d’haver acordat un finançament com cal). La Vanguardia d’avui indica que més de la meitat dels universitaris tindran la matrícula gratuïta.
La Vanguardia recollia ahir un article d’Oriol Pi de Cabanyes que, tot fent referència al recent informe de l’OCDE, parla del fracàs de l’educació. Encertada crítica quan diu que el que demanen els pares no és que els nois o noies aprenguin, sinó que aprovin. El drama és que molta gent, fins i tot els polítics que han de prendre decisions, fan crítiques encertades però les reformes sempre són desencertades. Els pressupostos de l’estat i l’augment de recursos per a R+D+i eren ahir tema de referència (El Periódico, ABC, La Gaceta de los Negocios, Expansión, Cinco Días i 2)). Aquest dos últims diaris diuen alguna cosa intel·ligent sobre el tema. Els altres dos són prescindibles.
Tal com recull la premsa d’avui (20 minutos, el Dossier Econòmic de Catalunya (i 2) el Parc Científic de Barcelona va disposant d’empreses rendibles. Infinitec i Cristax).
Ja ho el dia 22 dia en aquest bloc i avui se’n fa ressò La Mañana Diario de Ponent. A la UdL estan indignats perquè la comissionada va dir que a la UdL és on s’inverteix més per estudiant. Em temo que estic d’acord amb la comissinada, altra cosa és que les condicions facin inútil la inversió. El problema no són només els diners.
Ben cert, el problema no són només els diners. Ja ho va dir també el filòsof Marina, en la seva excepcional conferència d’ahir: no guanya qui té les millors cartes, sinó qui juga millor les cartes que té”.