El diari AVUI publica que Merck no dóna cap alternativa al laboratori de Barcelona instal·lat al PCB. Una mala notícia que no em sorprèn. El govern català no hauria de deixar passar l’oportunitat de fer-se càrrec, segur que hi ha diverses fórmules, de l’excel·lent grup de recerca que hi treballa. No es tracta de salvar una empresa injectant fons, es tracta d’aprofitar un gran capital humà, format i competent.
El País publica un article d’Antón Costas catedràtic de la UB i eminent membre d ela Junta del Cercle d’Economia. Costas crítica qualsevol mesura proteccionista per al català a les universitats. Els seus raonament sobre atracció de persones no els comparteixo. Catalunya ha d’atreure talent, cert, però ho ha de fer a través del postgrau i en anglès. Catalunya és una societat oberta, sempre ho ha estat, però el que no ha de fer és, en base a aquests arguments, dedicar el 50% del pressupost que la Generalitat destina a Medicina per formar metges que després se’n tornaran a casa seva. No té cap sentit crear places de Medicina per formar els estudiants d’altres districtes universitaris. Menys encara quan això és la conseqüència d’una mala política del Ministeri de Sanitat en els darrers anys que ha mantingut bloquejats els estudis de Medicina. Encara menys quan això va en detriment del lliure ús de la llengua catalana. Costas té raó cal atreure persones, cal atreure talent, com ho fa Mas-Colell, per exemple amb el Barcelona Graduate School, però no així. En suport d’això es pot afegir la denúncia de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) que publica Nació Digital. La CAL presentarà aquest dimecres al Col·legi de Periodistes un estudi que demostraria que a les universitats catalanes s’està produint “un procés lent però persistent de substitució lingüística pel qual, en nom d’una suposada major projecció de les institucions, s’abandona l’ús del català en benefici del castellà. La CAL diu en un comunicat que s’està incomplint la Llei de política lingüística a les universitats catalanes.
Comença el ball. El Punt publica un article sobre la reforma de les titulacions. Un article que neix de les reaccions de les universitats a la proposta de la comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada. La UPF troba bé els criteris però està preocupada perquè haurà d’ensenyar anglès. No cal que ensenyi anglès, no crec que ho hagi dit la comissionada, cal que els estudiants sàpiguen anglès. La cosa és simple, el treball, obligatori, de final de carrera que el presentin en anglès. Justament avui s’ha fet públic (El País), l’informe de percepció “European Cities Monitor” de la consultora immobiliària Cushman & Wakefield. Barcelona és la tercera ciutat en preferències, seguida de Madrid. Què troben pitjor de Barcelona? La manca de formació i d’idiomes. La proposta de la comissionada està en la línia correcta. Sembla, seguint el que recull El Punt, que les universitats unificaran titulacions amb pocs alumnes. Que no s’equivoquin, el que cal és que no hi hagi assignatures amb pocs alumnes, les titulacions no costen diners, el que costa diners són les assignatures.
En canvi, segons El Punt, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i Estudiants en Acció van qualificar de poruga i covarda la proposat de la comissionada en el tema dels exàmens de català i espanyol als estudiants que no venen del districte català. Igualment l’AJEC es queixa en forma similar. A la UPF i a la URV tampoc els sembla bé que es facin exàmens de llengua. Els de fora ja poden seguir les classes en català i potser frenarem als estrangers. Potser si, deixaran de venir alguns portuguesos que, segons algunes fonts, tenen un criteri de valoració diferent en el seu país i venen amb notes superiors. No crec que molts finesos deixin d’anar a aquestes universitats. En relació a això, El País diu que el govern de l’estat diou que només es pot exigir català als estrangers. Aquest diari explica la situació de l’accés a la universitat espanyola pels estudiants de la UE.
ABC publica avui un article sobre la universitat en relació a la finalització del mandat de Juan Vázquez, rector de la Universitat d’Oviedo, com a president de la CRUE. Prudent, educat, intel·ligent. Ha sabut mantenir una bona relació amb el govern de l’Estat sense cedir en el que creia que no havia de cedir. Ha estat la veu dels rectors espanyols. El conec i el tinc en alta estima.
El Periódico publica que el MEC no dóna a l’abast per homologar els títols d’estudiants estrangers. El principal tap està a Medicina i Infermeria. Ho va dir la ministra al Senat en resposta a la senadora Rosa Núria Aleixandre. També va dir que el Reial Decret de Titulacions Oficials sortirà molt aviat.
La Vanguardia dedica espai a parlar del fracàs educatiu espanyol. Fa l’article en relació als resultats presentats a Brussel·les sobre el progrés del països europeus quan a l’acompliment dels objectius de Lisboa en educació i aprenentatge. Els indicadors sobre els estudis de ciències són dramàtics, els de computació no. Cal llegir l’informe amb calma i prendre decisions. Això no pot seguir així. Ah! I la majoria de les coses no depenen de Madrid.