Enric I. Canela
He llegit a El País que s’acaba de fer públic l’European competitivity report 2007. Aquest diari comenta la mala situació de l’evolució de la competitivitat de l’Estat espanyol.
La situació no és gens bona. Podeu veure l’informe complet aquí, però introdueixo una taula que il·lustra perfectament la situació (si voleu la taula més clara la podeu obrir aqui). En groc apareixen assenyalats aquells estats on les dades són pitjors que les espanyoles. Com es pot veure Espanya està a la cua dels països, tret de Portugal i Grècia, de la UE15 respecte al PIB per hora treballada. Tanmateix, si es mira l’evolució de la productivitat el darrer any, es veu que Grècia creix molt més que Espanya, que només té darrera Itàlia i Portugal. Possiblement Espanya avanci a Itàlia el proper any, encara van pitjor, però això no és un consol.
Ja comentava en aquest bloc la situació de la competitivitat espanyola en base a l’informe del World Economic Forum. Les coses no van bé, la inflació creix de forma alarmant.
La productivitat baixa i la competitivitat l’acompanya, especialment si la inflació creix. Feina per economistes que ho sabran interpretar bé, potser jo em confonc, i, especialment, per als polítics. Ara que ue venen eleccions que no ens venguin sopars de duro.
Trista situació.
No et confons: la productivitat no para de caure, perquè vivim en un país que no funciona. La llista de causes és llarga: escassa (o nul·la) competència en molts mercats, infraestructures precàries, horaris irracionals (començant pels de la feina i continuant pels dels bancs), relacions laborals basades en la desconfiança mútua i un llarg etcètera. A més, per rematar-ho, s’ha basat el creixement en el totxo i servir copes, dues activitats que poden créixer a base de mà d’obra barata. I així ens comença a lluir el pèl.
Gràcies David. La fullejada d’aquest article últim i la llegida de l?informe del WEF són per deprimir a qualsevol. Els pressupostos de la Generalitat d’enguany són una mostra de cap on anem.