Enric I. Canela
El SingulaDigital publica avui una entrevista amb Daniel Clivillé economista, consultor i emprenedor. Actualment és el president del Grup Hayek, una de les entitats que organitza avui la Jornada Generacional d’Economia a Esade, una trobada que vol convertir-se en punt de reflexió d’una generació (marcada entre els anys 60 i 70), que tenen una visió de país i que el que volen és tenir i compartir els diferents punts de vista per convertir Catalunya en un referent econòmic a nivell estatal i europeu.
Clivillé és un home que estima a Catalunya, un liberal prudent amb les seves opinions i amb les seves accions. En aquesta entrevista posa de manifest alguns d’aquests trets, quan parla d’AENA. Critica la falta de lideratge institucional que està patint Catalunya.
Una vegada més es posa de manifest que les mancances de lideratge frenen la consolidació de Catalunya com un país integrat en la Societat del Coneixement. Catalunya no pot viure amb la seva capital en estat de setge per culpa de la completa ineficàcia d’un govern espanyol, que té el suport del govern català tot i les crítiques que avui Montilla ha fet a Madrid advertint del risc d’allunyament irreversible de Catalunya. Ha fet bé defensant Catalunya i els catalans, és la seva obligació, clar que són paraules i calen els fets.
Tot i això el que no pot fer mai un president de la Generalitat és insultar als que tenim opinions independentistes, que no deixa de ser una part significativa de la població que viu i treballa a Catalunya. El president s’ha permès dir que “CDC evoluciona a posicions independentistes a vegades vergonyants”. Què és una posició vergonyant. Com que no em volia equivocar he mirat el diccionari i defineix la paraula vergonyant com Que es dóna vergonya, especialment de demanar caritat. Què volia dir Montilla. Què els independentistes demanem caritat i ens avergonyim? Pot ser no, igual volia dir una altra cosa i va utilitzar malament la paraula. No ho sé. Ara bé, jo no em dono vergonya de dir que soc independentista ni demano caritat. Amb la cara ben alta demano un dret que té el meu país.
Les paraules del President Montilla (i les d’avui de Juan Rosell) són l’evidència de què el votant mitjà, exemplificat pel botiguer del colmado de l’Eixample, es comença a plantejar seriosament si realment interessa el “negoci” d’Espanya. Qui ho hauria dit fa deu anys!
Si David, fa deu anys encara vivíem com en aquella pel·lícula que es diu l’Escopeta Nacional, ja té molts anys. Ara sembla que comcen a canviar coses. Com l’Estat decideixi invertir en alguna infraestructura més amb l’eficàcia que demostra tenim la independència a la butzaca.