Bona feina del rector de la UB

Enric I. Canela

Aquest matí he parlat de la tancada d’estudiants a les Facultats de Geografia i Història i Filosofia de la UB. El tancament ha acabat. Pel que he pogut saber de la premsa, el rector de la UB ho ha fet molt bé, no era fàcil.

Segons el web de Telenotícies de TVC: La normalitat ha tornat a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona (UB) després que aquesta matinada s’hi hagin tancat desenes d’estudiants procedents de diferents universitats catalanes. Protestaven contra l’aplicació del Pla Bolonya, el procés que pretén homologar totes les carreres universitàries a Europa. En un primer moment, el rector de la UB, Màrius Rubiralta, havia donat permís als Mossos d’Esquadra per desallotjar els estudiants, però finalment ha demanat als agents que no entressin a l’edifici i ha optat per negociar la sortida amb els manifestants.

Segons Tribuna Catalana: Després que els Mossos d’Esquadra entressin a la Universitat de Barcelona amb el permís del rector i retinguessin durant una hora el grup d’estudiants que havien bloquejat la facultat, el màxim responsable institucional de la UB, Màrius Rubiralta s’ha entaulat amb els activistes durant aproximadament dues hores. La reunió ha servit per acordar de forma bilateral diversos aspectes i discutir les propostes estudiantils. Al final, el rector s’ha posicionat a favor de vuit de les nou demandes dels tancats, ha assegurat que “no permetrà que s’investigui policialment els tancats”, i ha pactat una reunió a tres bandes per aquesta mateixa tarda amb el Conseller Josep Huguet i els representants dels estudiants tancats i de la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP).

Les reivindicacions dels estudiants tancats que apareixen a Llibertat.cat són:

1. Que la universitat pública no es financi amb diners de l’empresa privada, per aquest motiu és necessari un augment molt considerable del recursos públics que acabi amb la precarietat imperant. Cal que els postgraus no estiguin subvencionats per empreses privades per evitar que en dictin els continguts i aconseguir així que estiguin al servei dels interessos socials i no dels empresarials.
2. Que es garanteixi que el model docent es pugui desenvolupar correctament, és a dir, que les ràtios entre professors i alumnes i les infraestructures universitàries siguin les adequades en cada cas. A més, cal que el professorat conegui com aplicar el model docent, per tant, s’han de fer cursos obligatoris de renovació pedagògica.
3. Que la Generalitat s’impliqui fermament en la defensa de llengua catalana en la universitat. D’una banda, doncs, exigim que concreti els apartats de la LUC i la Llei de Política Lingüística que fan referència als coneixements lingüístics del professorat exigint el títol del nivell C de català a tot el professorat contractat, ja que només d’aquesta manera es garanteix el dret del estudiant a poder expressar-se en català. D’altra banda, demanem a les universitats que garanteixin una oferta completa en català, l’utilitzin sense complexos en els postgraus, evitant canviar de llengua per tal de captar més estudiants. Al mateix temps demanem que totes les edicions fetes per les universitats i tot el material imprescindible per seguir cada assignatura sigui, com a mínim, en català.
4. Que la Generalitat faciliti els desplaçaments a la universitat amb una rebaixa substancial dels preus dels transports públics pels estudiants, mesura similar a les que ja apliquen la majoria de països europeus.
5. La creació d’un salari estudiantil, similar al salari mínim interprofessional, que permeti als estudiants no haver de treballar durant els seus estudis i que es retorni progressivament un cop finalitzats els estudis en funció dels ingressos que tingui cada graduat. Ni aquest salari ni cap de les beques poden lligar els estudiants amb les entitats financeres privades.
6. L’equiparació immediata de les taxes dels últims 10 anys amb l’IPC d’aquest mateix període, així com la seva posterior reducció fins a arribar a la gratuïtat.
7. Que es garanteixi l’accés als graus i als postgraus a tots els estudiants que ho desitgin i que s’eviti qualsevol filtre socioeconòmic, com poden ser els elevats preus o la demanda de requisits acadèmics que no es poden aconseguir en l’ensenyament públic. Al mateix temps cal que es garanteixi un nombre suficients de places als postgraus que permeti als estudiants adquirir la formació que vulguin.
8. Que es creï una conselleria pròpia d’universitats i recerca que permeti afrontar amb més garanties els processos de canvi que actualment està vivint el sistema universitari català.
9. Que es consultin i es tinguin en compte les propostes i les reivindicacions del moviment estudiantil en totes les reformes i decrets que facin referència a la política educativa universitària. Així doncs, exigim que es creï una taula de seguiment de les reformes universitàries amb representació paritària d’estudiants, rectors i conselleria.

Diu l’AVUI que segons Boi Sagarra, membre del sindicat d’estudiants dels Països Catalans, Rubiralta els ha assegurat que no prendrà represàlies contra els estudiants que s’han tancat, i que subscriu “amb matisos” vuit dels nou punts del manifest. L’única reivindicació que Rubiralta no recolza és la que fa referència a les taxes universitàries. Aquesta reunió amb el rector també ha permès concretar la trobada amb la conselleria.

Certament és complexa la feina del rector. Aquest matí ‘he manifestat sobre el tema. A mi tot plegat em sembla fora de lloc.

Sobre el primer punt puc dir que hi estic bàsicament d’acord, el que passa és que la universitat no es finança amb diners privats.

Pel que fa al segon, estic d’acord amb què les ràtios entre professors i alumnes i les infraestructures universitàries siguin les adequades en cada cas, però crec que en general ho són, fins i tot diria que en alguns casos sobre professorat i manca personal tècnic. Quan a què el professorat conegui com aplicar el model docent, i fer cursos obligatoris de renovació pedagògica crec que la majoria dels que es fan són poc adequats a l’ensenyament universitari. El que cal sovint és donar prioritat a la docència, és una actitud personal que a vegades no es dóna, cal millorar.

Respecte al tercer punt defensa i garantia de l’ús del català, no puc més que estar el 100% d’acord.

Demanen en el quart punt una rebaixa substancial del preu del transport públic. Per què per als estudiants i no per a un altre col·lectiu? I als malalts o als aturats? Jo crec que si es compleix el punt cinc no hi ha cap raó per no cobrar el transport públic. Recordem que es poden implantar beques transport.

El cinquè punt es refereix a implantar un salari per als estudiants. Jo discrepo, crec que calen beques elevades i suficients. Estem a la cua d’Europa i cal posar remei. Ningú no pot quedar fora de la universitat per raons econòmiques ni haver de treballar per poder estudiar. No crec però en el salari, un matís.

Demanen al sisè punt que desapareguin les taxes, bé, els preus públics no taxes. Les matrícules gratuïtes. Tan és, la universitat ha de rebre el preu del que costen els estudis. Jo m’inclino per matrícula gratuïta o beca, com he indicat en el punt anterior que inclogui la matrícula gratuïta. Al Regne Unit “paradís lliberal” amb matrícula alta, els estudiants tenen beca que inclou la matrícula. El proper curs la tindrà pràcticament tothom.

Amb el punt setè discrepo bastant. No es poden suprimir els requisits acadèmics per fer un postgrau. No entenc quins requisits acadèmics no es poden aconseguir a l’ensenyament públic. No sé si és un parany. Si hi ha algun s’ha de fer que no existeixi, però, francament, no el veig.

En el vuitè reivindiquen un departament d’Universitats i Recerca al govern de la Generalitat. Potser soc de les persones que més ha escrit i ha lluitat per recuperar-lo.

Finalment volen que es tinguin en compte les propostes i les reivindicacions del moviment estudiantil en totes les reformes i decrets que facin referència a la política educativa universitària. Naturalment cal escoltar a tothom, però de cap manera no es pot crear una taula de seguiment de les reformes universitàries amb representació paritària d’estudiants, rectors i conselleria, el govern ha de governar i al Parlament el votem tots.

Així doncs pràcticament d’acord, però com he començat aquets matí, tot plegat una bajanada. Els estudiants protestaven contra l’aplicació del Pla Bolonya, el procés que pretén homologar totes les carreres universitàries a Europa. Què té a veure tot això amb Bolonya? No m’agrada la comèdia.

Crec que el rector Rubiralta ha fet molt bé. Ha demostrat força i capacitat de diàleg. No tenia cap sentit, un cop restablert l’ordre organitzar una batalla campal. Tenim exemples recents del que fa la mala gestió de la força.