Enric I. Canela
Aquests és el text publicat a Llibertat.cat pels estudiants per cridar a les manifestacions i en el qual es poden veure els llocs on es convoquen. Em limito a reproduir-lo, crec que té interès i a afegir-hi algun comentari marcat en vermell. Ho faig, m’ha portat una estona, perquè crec que hi ha moltes coses serioses en el manifest, però amb un conjunt de tòpics absurds que li resten validesa. En tot cas valgui, tant de bo, per ajudar a un debat imprescindible si volem una universitat veritablement de qualitat.
Avui dijous tindran lloc mobilitzacions a una desena de poblacions dels Països Catalans en contra de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), considerat com la punta de llança de la mercantilització de l’educació. Ja ho he indicat algun cop i no acabo d’entendre aquesta obsessió per considerar el procés de Bolonya com una mercantilització, per què? Si ho fos em posaria al costat dels estudiants. Les manifestacions s’iniciaran a partir de les dotze del migdia i aniran acompanyades de convocatòries de vagues parcials a la majoria de centres universitaris i totals en aquells instituts que s’hi hagin adherit.
En el cas de Barcelona, la marxa és convocada per la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), que agrupa assembles de facultat de diferents centres així com les organitzacions AEP i SEPC.
Aquestes mobilitzacions s’emmarquen en les protestes estudiantils que vénen desenvolupant-se des d’anys enrere en contra de l’anomenat Procés de Bolonya, i en el marc de les proximitats del 17 de novembre, dia internacional dels i les estudiants. En aquest sentit, la convocatòria també respon als acords presos al darrer Fòrum Europeu d’Estudiants celebrat a Atenes, amb presència d’estudiants de Grècia, Madrid, Euskal Herria, Estat francès, Itàlia o Dinamarca.
En l’anomenada Crida d’Atenes, els i les estudiants participants d’aquest fòrum repassen l’actualitat del sistema universitari apostant per un “contraatac a escala europea” per derogar aquesta reforma i anunciant la seva presència a la cimera de ministres europeus d’ensenyament prevista per al mes de març del 2009 a la població flamenca de Lovaina. La convocatòria ha rebut el suport d’organitzacions juvenils com ara Maulets o la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI).
Al llarg de les darreres setmanes, s’han succeït les assemblees d’estudiants i xerrades a diferents centres, on cal destacar l’acció de protesta desenvolupada ahir dimecres a la facultat d’Història de la Universitat de Barcelona.
A continuació adjuntem el manifest nacional del SEPC per al 15 de novembre així com les diferents convocatòries previstes.
Els Països Catalans en peu de guerra per la pública!
El procés de privatització de les universitats públiques conegut com a procés de Bolonya continua avançant fermament. Si avança, molt lentament, el procés de Bolonya. Ja som molts els estudiants i les estudiantes que en notem directament les seves nefastes conseqüències: ritme de treball desmesurat (Puc donar la raó quan a què el ritme de treball ha de ser més alt i que, al meu parer no és compatible un pla d’estudis reformat amb el treball, la dedicació ha de ser a temps complet, 35-40 hores setmana entre assistència a la universitat i treball personal, com una feina, i per tant el sistema de beques ho ha de resoldre urgentment. Així ho hem manifestat, entre altres, els que hem treballat intentant construir un sistema de finançament universitari adequat a una universitat moderna i competitiva. Les beques han de ser suficients en quantitat i import com per permetre a tots els estudiants la plena dedicació a l’estudi.), augment dels preus de les titulacions (Francament no he vist tal augment pel que fa al que serà el grau,els preus de les matrícules augmenten, una mica més de l’IPC, no té res a veure amb Bolonya, ho fan des de fa molts anys, de manera insuficient per cobrir l’augment anual de costos. Al meu paper aquest increment de costos no ha d’anar, en general, a costa de les butxaques dels estudiants. Les matrícules de preu simbòlic, com a la majoria dels països de l’Europa continental, o la matrícula elevada, sempre totalment coberta amb subvenció paral·lela a les beques, són fórmules diferents que no haurien d’afectar a l’economia de l’estudiant i li hauria de permetre l’estudi a temps complet en condicions dignes. Això si que s’ha de resoldre i amb urgència, amb independència d qualsevol reforma. Estem lluny, molt lluny d’Europa), infraestructures i ràtios del tot insuficients (De què? Les infraestructures no són gens dolentes, cal adaptar coses en aquests anys i s’ha de preveure. Aules més petites, laboratoris, etc. Implica una reforma que s’ha de planificar, no més tard del més d’abril. Pel que fa al professorat, és suficient, el que si manca és una política de formació de professorat novell i, a més contractació de personal tècnic de suport a la docència per tal d’oferir una docència de qualitat amb equips docents), estudiants i professors desorientats (En certa manera si, tenim de tot, potser si, jo n’estic fart. Massa temps parlant de Bolonya, només cal veure que fan al regne Unit, a les universitats de qualitat, no cal que sigui Oxford, i es pot veure el que cal. Unes fórmules que permeten una formació més adequada a les necessitats, amb uns graus d’abandó i repetició molt baixos), empreses patrocinant qualsevol cosa dins les nostres universitats (un cicle de música? Un aniversari? Doncs molt bé, em preocuparia més que haguessin de finançar la docència i això no es fa. No em molesta, poc ho fan, que financin un postgrau adaptat a unes necessitats concretes d’un sector empresarial, altrament la universitat no ho podria fer), supressió de diverses titulacions (d’això res, jo no ho he vist, ara està disposat el ciutadà a pagar en cada ciutat una titulació amb sis estudiants, és aquesta una prioritat? Jo crec que no, que cal organitzar la docència de manera que res no es perdi però emprant eficaçment els recursos, altrament no podrem donar una docència de qualitat. El sistema públic no és la bota de Sant Farriol), reducció de les classes en català… agreujades totes elles per les noves lleis i per la manca de finançament que els Estats espanyol i francès i els diferents governs autonòmics hi dediquen (Això no té res a veure amb els estats, això és culpa de la pròpia formació del professorat, quants professors se senten més còmodes explicant en espanyol que en català? Aquesta és la pregunta, no té res a veure amb els diners. Evidentment cal una política proactiova en defensa del català, que no ha d’estar en contra de fer coses en anglès que permetin la convivència amb estudiants d’altres llocs i la formació per moure’s i treballar en altres països dels nostres titulats. Recursos per fomentar el català, si, però també hem de canviar el nostre comportament intern).
Tot i això, la nostra resposta a aquestes agressions també va creixent i cada cop és més forta i contundent. La presència del SEPC al Fòrum Europeu d’Estudiants celebrat a Atenes el passat més d’octubre ens ha permès continuar coordinant la lluita contra l’EEES a tot Europa i contemplar com les lluites més incisives com la de Grècia, amb l’ocupació de les universitat durant tres mesos, han aconseguit parar la privatització de les universitats (Per a mi Grècia no és l’exemple a seguir, mirem altres països amb més recursos i amb un sistema universitari que funcioni. Acabarem mirant a Cuba). Nosaltres n’hem pres nota, sabem que aquesta és una lluita europea i que cal una resposta global i igual de contundent. Per això, a la Universitat de Perpinyà estan en vaga total en contra la Llei d’Autonomia Universitària, que seguint les directrius europees dóna a les universitats menys recursos i més autonomia per aconseguir-ne, evidentment, de l’empresa privada (Tampoc no estic d’acord amb el seu model. Dóna més autonomia, però dubto que finalment menys recursos. En tot cas tampoc crec en el sistema francès tradicionalment centralista i molt més que aquí. La universitat francesa és molt menys autònoma que la nostra).
A la resta dels Països Catalans també estem en peu de guerra i, seguint les jornades de lluita convocades pel Fòrum Europeu d’Estudiants contra el procés de Bolonya, a totes les universitats públiques i a molt centres de secundària s’han convocat accions i mobilitzacions per la setmana del 15 de novembre. Ja són massa els motius que tenim per mobilitzar-nos, doncs els nostres governants semblen disposats a continuar fent lleis en contra l’ensenyament públic (No és cert en absolut). Així doncs, exposem que:
- La reforma de la LOU ha estat una mentida i exigim la seva derogació. Apostem per l’establiment d’un debat des de la base per tal de buscar i consensuar la universitat que volem, sense imposicions exigides des d’Europa (EEES) ni des de l’OMC (La LOU s’ha modificat millorant algunes coses, poques, i no resolent els autèntics problemes de la universitat, dóna més autonomia a les universitat però no toca els autèntics problemes que ara té la nostra universitat. Cal una reforma a fons).
- El finançament de les universitats ha d’estar garantit per part de l’Estat, evitant l’entrada indiscriminada de les empreses dins la universitat a través de la sessió de capital privat, així com evitant l’establiment d’universitats de 1a i de 2a categoria (En aquest moment s’ha de garantir per la nostra comunitat autònoma, jo dic aquí Catalunya. L’Estat ha d’apartar-se i deixar que desenvolupem el nostre model. Que ens equivoquem sols, ja som grans. Mai a favor d’un model estatal. I això del capital privat em fa riure, no el veig en lloc, i em sap greu que es perdin forces lluitant contra molins de vent).
- El Reial Decret per a la construcció de les noves titulacions és inacceptable: que al títol aparegué el nom de la universitat (i per què? No existeix aquell model en que totes les escoles ensenyen igual, que tots som iguals, el món no és així i no el canviarem, és com estar en contra de què a Finlàndia faci més fred que aquí, no ho canviarem, com pretendre que tots siguem honrats. Jo triaré sempre els professionals que m’inspirin més garantia i, des de que el món és món, la competència genera més qualitat), que les pràctiques no siguin remunerades (Ni si, ni no, les empreses els estudiants han de tenir recursos i les empreses han d’ajudar, però les empreses no són cases de caritat, prestació de serveis, benefici, un conjunt de coses que cal equilibrar, el que importa és un bon seguiment i un bon aprenentatge, el que han de ser és útils), que l’agència de qualitat estatal controli l’autonomia universitària… no és digne d’un sistema universitari que es diu pública (Demanar això és absolutament impropi en algú que se suposa que defensa uns Països Catalans, és una barbaritat contra la que estic lluitant. Qui ha de controlar a Catalunya és l’AQU, que per cert és pública i està més a prop del que l’Europa moderna fa).
- El model d’estudis dividit entre Graus i Postgraus és una necessitat per a molts i un negoci per a uns pocs. Demanem la congelació immediata de les taxes i un accés universal i gratuït a l’educació superior (ja he comentat això. Negoci? Doncs no el veig, el que és sense recursos és una ruïna per a les universitats).
Aquests són, entre molts d’altres, els motius que fan que els i les estudiants dels Països Catalans cal que ens mobilitzem i expressem el nostre rebuig i les nostres propostes. Així doncs, us animem a participar a les mobilitzacions de la setmana de lluita del 15 de novembre i a implicar-vos activament en els espais de lluita i de defensa de la pública. Només si aconseguim donar una resposta conjunta i contundent aconseguirem aturar aquesta privatització (quina? Això forma part d’un discurs que vinc sentint pràcticament tota la meva vida universitària i que no he vist mai) i avançar cap una educació pública, catalana i de qualitat (I tant!).
Si els atacs del capitalisme són globals (molins de vent contra els que lluitar), la nostra resposta també serà global!