Enric I. Canela
Fa uns dies vaig llegir a Expansión que segons un informe de la consultora Mercer L’Estat espanyol és un dels països on es paguen més impostos sobre els ingressos (l’IRPF espanyol). Molts més diaris en paper i digitals publicaven notícies similars. Això podria ser preocupant perquè és molt important per atreure empreses que els seus executius, que es mouen de ciutat en ciutat tinguin situacions salaris competitives. Imagino que uns el copien dels altres. He mirat la taula que aporta Expansión (El rànquing dels impostos). Analitza un salari de 62.000 euros anuals. La veritat és que, en el cas dels solters, si traiem Eslovàquia, això no és cert pel que fa a Europa. Irlanda i el Regne Unit paguen una mica menys però la diferència és petita. En general els europeus paguen més. Quan hi ha fills les coses canvien una mica i altres països com França i Suïssa passen per davant. Espanya no és un lloc on tradicionalment s’ajudi fiscalment la natalitat.
La notícia no és massa exacta i tot han buscat un titular.
Quan a Alemanya malgrat que és paga més, tens molts més serveis sobretot respecte als fills. Per exemple per cada fill reps 158€ cada més fins que tenen 18 anys (o més si estudien). El primer any quan neix el nen, si algú es queda a casa rep el 75% del salari.
A part de que la gratuïtat de la medicina fins i tot l’oculista i part del dentista (no tot però), els transports amb preus especials per abonaments mensuals més barats que a Barcelona,lloguer de les cases més barat que a Barcelona, els impostos per comprar un cotxe son més baixos que a Spain, el peatge de les autopistes que no hi ha…etc, fa que al final estalvies més que a Catalunya.
A part que els salaris per la meteixa feina son un 40% més elevats a Alemanya que a Catalunya.
Manl,
Naturalment. Aquí el tema dls fills és un desastre. Viure a Barcelona és caríssim. El poder adquisitiu d’un executiu alemany és més elevat. A mi no m’importa pagar impostos (si tothom en paga) si els serveis són bons.
En Manel ja ho apunta. Per una banda hi ha els impostos i per una altra banda les contraprestacions. És el que vaig parlar en aquell post del saqueig de les classes mitjanes. Pel nivell d’impostos que tenim les prestacions són lamentables, massificades, i la gent acut a la prestació privada (per tant, doble tributació, d’alguna manera). No queda altre remei.
Els executius… doncs igual, aquells que puguin “escapolir-se” via societats, viuen bé (la casa, el cotxe, els sopars, la benzina…)
Elies,
Nosaltres que vivim del sou, més o menys mitjà, paguem, i molts executius amb nòmina també, mentre que els professionals liberals tenen mil mecanismes per escapolir-se. Alguns munten societats, és cert, però una gran majoria no. Els cotxes i tot això l’empresa els ha de declarar com a retribució en espècie.
Dit tot això, el sistema fiscal d’aquí i és una desgràcia que hem de patir, com tantes altres. Cada vegada trobo més juts l’IVA, diferenciant tipus d’articles clar, i menys l’altre.