Enric I. Canela
Ahir vaig parlar de la conferència d’Artur Mas del dia 20. Deia aleshores: haig de dir que normalment tinc percepcions que després puc modificar després de reflexionar i ponderar-les amb les opinions d’altres persones que en la meva opinió analitzen bé encara que pugui no coincidir amb la seva visió política. He esperat a escriure per dues raons. El temps necessari i això que deia, la reflexió mínima.
Avui he llegit algun comentari que m’han fet, he llegit també altres articles de premsa escrita i d’Internet. He parlat amb gent coneguda.
Dos comentaris. Un. M’ha agradat, per encertat al meu parer, la columna de Salvador Sostres (no sempre és així), comparteixo molt del que diu. Dos: He trobat persones, properes de tota la vida a CDC que no havien votat a les darreres eleccions fartes de polítics. M’han dit, després del discurs del Mas tornaré a votar.
Tot això és molt positiu. Com ja comentava ahir, el discurs no ha generat emocions, però és un molt bon discurs i, pel que veig, ha penetrat en la part racional del cervell de les persones. Suposo que aquest era l’objectiu. Excel·lent.
Ah! I una altra dada positiva, només l’han criticat negativament, fins on sé, els del PSC. Això és un molt bon senyal. ERC ha marcat distàncies, normal en rivals polítics, però el PSC s’ha afanyat a carregar-se’l. No sé si en lloc de ficar-se amb el discurs de Mas no haurien d’anar a prendre uns “finos” amb la Maleni i mentre posar música a “antes doblà que partia” per presentar-se al proper festival d’Eurovisió.