Enric I. Canela
He llegit avui moltes coses sobre la conferència d’Artur Mas. Vaig se allà i vaig escoltar-la. He comparat comentaris amb el que o mateix vaig percebre. Haig de dir que normalment tinc percepcions que després puc modificar després de reflexionar i ponderar-les amb les opinions d’altres persones que en la meva opinió analitzen bé encara que pugui no coincidir amb la seva visió política. He esperat a escriure per dues raons. El temps necessari i això que deia, la reflexió mínima.
Dit això la meva primera percepció és que el contingut ni em va sorprendre ni em va fer vibrar, previsiblement això últim no era l’objectiu d’Artur Mas en plantejar el seu discurs. He escoltat prou vegades a Artur Mas com per saber que no formularia cap idea que s’allunyés d’un contingut perfectament elaborat i també que seria un discurs ordenat amb la lògica dels polítics francesos. Artur Mas és un home profundament ordenat en l’exposició dels seus raonaments i ahir ho va demostrar àmpliament.
Dic que no em va sorprendre en el contingut perquè no esperava una crida a la independència de Catalunya i tampoc no esperava que es quedés ancorat en posicions que la gran majoria de CDC no accepta. Una gran part dels militants de CDC és independentista alhora que una gran part dels votants de CiU no ho són. La majoria són catalanistes en un sentit ampli “gent d’ordre” i conservadora. La paraula conservadora no la utilitzo en el sentit polític de dretes que molta gent acostuma a donar-li, sinó que l’empro per indicar que és gent a la que li fa por qualsevol canvi que no es produeixi amb molta suavitat. No és el meu cas. Carme-Laura Gil diu encertadament Mas obvià volgudament la força combativa que connota la paraula “independència”, la graduà, li retornà el significat primigeni. Ha estat la proposta de la “no-dependència” d’Espanya. En aquesta mateixa línia comparteixo moltes de les coses que Francesc-Marc Àlvaro ha escrit avui a La Vanguardia i que es pot llegir en “obert” al bloc d’Iñaki Anasagasti.
Jo no crec que Mas sigui tacticista, no crec que Mas digués ahir res que no penses, estic convençut que és un polític enormement honest i coherent, però reserva part del seu pensament, gradua el que diu. Mas és una persona molt intel·ligent, però al meu parer la prudència del canvi i els desacord explícits amb UDC, sumat tot això amb a immerescuda confiança que va posar en el president espanyol i errors en la tàctica de l’última campanya l’han col·locat en una posició difícil. No dic res que ningú no sàpiga. Segueixo pensant que hauria estat un gran president de la Generalitat i que tenia projecte de país. Encara ho pot ser si es deslliura de les crosses que el frenen.
Imagino que el panorama polític de la nació i la necessitat de crear un projecte que il·lusioni, sense urgències, el van portar a plantejar una conferència que més que un míting destinat a cercar l’aplaudiment fàcil, el van fer desgranar un programa de país.
Certament a mi em van mancar referències explícites a la independència de Catalunya, a l’Estat propi i a l’autodeterminació necessària i prèvia. Es pot dir que el dret a decidir pot ser això, potser si, està el dret a decidir si volem o no volem l’autodeterminació. Mas coincideix amb Carod-Rovira en què no es pot plantejar una consulta sense un acord majoritari del poble de Catalunya. Segurament tenen raó. La diferència és que Mas pot dir coses que Carod-Rovira no, estar al govern té les seves lleialtats.
Entre les coses que he llegit avui sobre el discurs i m’han semblat força encertades és l’anàlisi d’Olla de Grills. L’anàlisi és rica però ressalto una obvietat, Mas no pot oblidar-se que hi ha eleccions i que sense uns bons resultats de res serveixen les grans idees, hi ha eleccions espanyoles, però el que compta, com diu Olla de Grills: si Artur Mas no acaba sent president, la “refundació del catalanisme” es quedarà en quatre idees que algú altre amb més capacitat pràctica sabrà aprofitar. També he llegit a Joan Arnera que en un article que no té com a objectiu parlar de la conferència d’ahir, diu : Es veu que avui l’Artur Mas ha refundat el catalanisme, cosa que em sembla fantàstica si és que veritablement vol dir alguna cosa, que ho dubto; mentre en Duran Lleida sigui el candidat al Congrés, la gent de Convergència no té pas gota de credibilitat, nois.
No passo per alt a Saül Gordillo que fa una llarga crònica, no intento resumir-la, agafo alguna idea. Diu: Artur Mas ha fet equilibris difícils, no prou satisfactoris per a tothom però amb el mèrit d’intentar treure CiU de l’actual aïllament parlamentari i d’una oposició que no engresca prou ni esdevé, encara, alternativa fiable de govern. Gordillo fa notar que CDC no vol caminar de la mà d’Espanya, Espanya ja és gran i no li cal Catalunya, ve a dir. Més o menys explícitament diu que el discurs de Mas es queda curt. De fet sempre queda frenat pel concepte “la majoria dels catalans”. Potser l’error, com a partit, és pensar en la majoria dels catalans. Cap partit avui a Catalunya pot pensar en la majoria dels catalans, si més no de manera general, ha de pensar amb els “seus” catalans. No es pot fer com un soci que tenim que quan parla sembla que cerqui els vots de Valladolid (amb tot el respecte als amics castellans). L’altra tema difícil és pensar que es pot satisfer a CDC i a UDC alhora, si més no a l’aparell. Veig massa arrelat el desig de divorci, almenys en els àmbits en els que em moc.
No m’oblido d’Elies. Normalment del seu ordinador surten els comentaris més enraonats de la premsa formal o informal. Aquesta vegada també. Diu Elies: Crec que hi havia tres actituds entre els assistents: la del públic convergent, majoritari (i entusiasmat, amb ganes), la dels que anaven a sentir en Mas reivindicar la independència o carregar-se’l del tot, sense matisos, i els pocs que hi hem anat ni entregats ni disposats a menysprear el que se’ns digués, perquè entenem que en aquest país, el que decideixi CDC, és molt important.. segueix , en tot cas, la majoria de les coses importants que poden passar en aquest país arribaran de la mà de CDC. Jo soc de CDC però em trobo en el tercer grup d’Elies. Vaig anar a escoltar, no és una qüestió política, és vital, rares vegades soc enlloc del públic entusiasmat o entregat. Diu Elies: En Mas ha fet un molt bon discurs, un discurs molt sòlid, molt ben argumentat. Pregunta Elies: era esperable que s’anés més enllà en el discurs? Clarament no, responc jo. Resumeix al final del seu article: 1) un molt bon discurs, sòlid, important, però que cal deixar macerar per valorar el seu abast real. 2) un projecte, el de la Casa Gran del Catalanisme, interessant, que neix catapultat per un discurs que serà de referència, per unes idees clau perquè la nostra nació sigui aquesta nació forta que tots volem, i amb el reconeixement explícit del dret de decidir com a un eix clau del nou catalanisme… però que sembla massa vulnerable als atzars polítics dels propers mesos. D’acord Elies.
Salvador Cardús ha comentat també el discurs a La Vanguardia. No tinc el “contingut electrònic”però Cardús considera el discurs d’Artur Mas com el millor que li ha sentit. El problema que troba és si sabrà convèncer, és a dir dubte de l’èxit del projecte.
Vull cloure aquest escrit amb alguna conclusió de síntesi. He trobat el discurs sòlid, no m’ha engrescat, però no em calia perquè crec que les idees de Mas són sòlides, ben travades i defensa un model de País que em sembla que encara que no ho expliciti més és clarament el meu. Crec que ha tingut el mèrit de col·locar-se en el centre del debat i d’interessar a molta gent.
El problema: dubto que mobilitzi als militants independentistes de CDC mentre es comparteixi cartell amb Duran Lleida, que ja s’ha afanyat a dir que ell defensa el dret d’autodeterminació però no és independentista. Com podem anar de la mà amb algú amb el que sé que no defensarà els objectius que volem per al nostre país? Això seria esquizofrènia política. Esperem els esdeveniments. Només fa 23 hores que va acabar la conferència.
Gràcies pel post, Enric! L’estava esperant perquè, a banda de saber que ens traslladaries una opinió ponderada, inclouria reflexions interessantíssimes, com així ha estat, des de “dintre”, des d’un militant de CDC compromès i explícitament independentista. No crec que m’equivoqui si et dic que després de llegir-lo em sembla que el teu sentiment és el d’una certa ressignació.
Hi he estat pensant, en el paper que tenia ahir en Mas, en el que implica el projecte que just ahir s’iniciava de CGC… i en el que significa CDC i CiU, en la seva realitat i paper polític.
I potser perquè ho analitzo des de fora, la meva perspectiva és diferent. D’entrada, el fet de ser el partit més important i gran de Catalunya és alhora una oportunitat i una responsabilitat. Però, sobretot, és una realitat. Les grans organitzacions costen molt de moure, de vegades ens hi referim com a “organitzacions paquidèrmiques”, que òbviament tenen moviments paquidèrmics: lents, pesats, però que finalment, un cop realitzats, orientats, aprofiten extraordinàriament la potència de la seva inèrcia, pes i volum.
I aquesta és la valoració que en faig avui i no havia fet ahir. CDC és important. I és gran, és la primera força de Catalunya, i per ser-ho, mobilitza un electorat molt divers. Necessita, obligatòriament, si no vol perdre aquesta condició, de mesurar molt bé els seus moviments. Però això és el més important: s’ha mogut. Tinc la sensació que s’ha iniciat un moviment molt interessant, sense estrabades, però amb una direcció molt clara. No cal perdre bous i esquelles en aquest moviment. Ben al contrari. No pot “despejar” totes les incerteses alhora, d’un sol cop. Però vull creure que aquest procés que just ara s’inicia arribarà (si els riscos que l’amenacen des del seu origen no l’ensorren abans) a un escenari molt diferent del que avui podem descriure. Aquesta és la meva esperança, pel bé del país.
N’anirem parlant, hi ha moltes coses i és tard. Gràcies un cop més, Enric.
ho sento, m’he descuidat de recomanar-te la lectura del mail obert d’en Partal a Vilaweb, per a mi la millor anàlisi que s’ha fet al voltant de la conferència…
Elies,
Gràcies per recomanar-me el mailobert de Partali pel comentari. Com que no està sindicat no l’havia vist. Estyic da’cord amb el que dius. Molt bo.
Tens aró amb l’anàlisi que fas sobre el que jo dic. En termes de grans corporacions CDC s’assembla a l’elefant gran, com la UB en universitats. Moviments lents. Cal que agafi el camí. Veig que poliblocs m’ha agafat el punt més emocional del meu comentari.
A mi Mas m’agrada i crec que potser això que ha fet és el més intel·ligent. I també que no contradiu el seu pensament. Aquests són els principis i ha agradat. La qüestió és quin serà el moviment de CDC a partir d’ara. Jo estic més lluny perquè la meva presidència del Cercle per al Coneixement m’ha fet dimitir de l’excutiu de CDC, fa un parell de mesos.
És evident que en el meu comentari hi ha una certa ressignació acceptant això que he dit, CDC no pot fre “salts de gat”, s’ha de moure lentament, però això ho acceptyo encara que no siguin les paraules que ´m’omplen encara que sé que són les millors que podia sentir.
El que m’amoïna no és Mas, és CiU. Aqauí és on la meva discrepània, la gran discrepància, amb Mas. Amb això he fet creu i ratlla. Com ho han fet molts d’altres militants. Per això em preocupa el futur de CDC perquè per culpa de la colalició pot perdre per una banda més del que guanyi per l’altra.
Llegiré avui més coses sobre tot plegat.
Enric los convergents sou l’hòstia , sou el vostre pitjor enemic, sempre us perdeu en matisos i pureses ideològiques. Ara el problema era si Artur Mas faria forat , si era, o és possible un pas endavant i l’obstacle no és ni Unió ni ERC, sou els Canela i els crítics que no remeu, al contrari. Mira el discurs de Mas és molt bo , el millor en anys d’un polític català. Estic d’acord amb Cardús, el problema és si sabrà convèncer, el problema és si es quedarà sol., si els Canela interns sabran fer força.
Marina Llancana , va fer una valoració molt positiva acabada la conferencia, al poc venia ERC amb la rebaixa. Com poden conviure amb Montilla i criticar el discurs de Mas , en non de quina independència.
Una part no gaire comentada del discurs i per mi substancial, model intern un país colonitzat pels topics progrés , un país de subvencionats amb tots el drets i pocs deures un país de on en lloc de l’esforç es subvenciona la mediocritat esta en mans de l’estat com a França , oblidem-nos, dels catalans de les pedres treuen pans , oblidem-nos del catalanisme i de la independència i anem ala Llei de la Dependència. Canela ànim i a remar t’ho diu un que ara si, ara no, vota CiU o no vota CiU.
Joan,
No sé si m’he expressat prou bé. El discurs d’en Mas m’ha agradat encara que no m’hagi tocat la fibra emocional. Dues coses diferents. Quan compro un frigorífic no m’emociono però ho faig perquè fa falta i perquè està bé. Puc valorar sense emoció que m’agrada.
Ser crític: recorda que criticar és sinònim d’examinar, potser d’avaluar. M’agrada fer-ho, no vol dir estar en contra de res. I ho seguiré fent per les coses bones i les dolentes.
No discrepo del que dius i considero excel·lent, crec que alguna cosa hi dic, el discurs del Cardús.
Dit això, soc independentista, estic d’acord amb l’Artur Mas perquè dóna un pas, potser el més adequat, per anar cap allà si ho volem els catalans. Si es quedarà sol o no no depèn de mi, jo estic d’acord amb el que diu i per això estic a CDC. El que ja no puc compartir és el discurs de Duran a La Caixa. I ho sento, però les aliances electorals es fan abans i no després. En això no estic d’acord, com un munt de gent de CDC.
L’única força que faré jo, no sé altres és defensar el que crec. Fins ara he seguit el que ha marcat el partit tot i no estar d’acord algunes vegades. Al meu parer hi ha dues coses, sentir-se còmode en una formació política i votar-la. A vegades és vota perquè és el menys dolent, altres perquè es comparteix tot. M’agradaria trobar-me en el segon grup.
I he fet més que la majoria per intentar que al govern hagués un pacte diferent. I ho seguiré fent.
Ah, i per citar un article que m’ha agradat, no sempre m’agrada, és el de Sostres a l’AVUI d’avui. Aquest és el problema de Catalunya.