Enric I. Canela
Joan Tapia és un bon periodista, ell té la seva ideologia i sentiment polítics i jo els meus. Normal. Avui Tapia ha escrit un on article a El Peródico: La refundació d’Artur Mas.
Aquest article conté moltes coses que són discutibles i opinables. Això sempre passa en qualsevol article que no relati fets objectius, passa en qualsevol crítica o valoració. Això està bé. És lícit que Tapia valori els governs de Pujol o que prejutgi les intencions de Mas, també que critiqui la definició que proposa Mas per als catalans. Jo la comparteixo, per ser català ho s’ha d’haver nascut o s’ha de sentir. Un no nascut a Catalunya que no s’hi sent, que no ho vol ser, no ho és, o així ho penso. Però respecto l’opinió de Tapia, faltaria més.
Ara bé al final Tapia escriu:
Un altre assumpte és el dret a decidir. Literàriament sona bé. Com a sinònim light d’autodeterminació, CiU ha d’anar amb compte. Els independentistes –que creixen, no es multipliquen– voten Esquerra. I hi ha molt elector moderat, de pulsió UCD, que vota CiU. Però pot anar al PSC. O a DP (Duran més Piqué). A més, el dret a decidir és votar. És clar que cal aprofundir en la democràcia: menys llistes, ni tancades ni obertes. I no estar 23 anys sense llei electoral catalana.
Objectivament s’equivoca i com que Tapia no té un pèl de tonto, em permeto dir que opino que en aquest punt menteix a posta. Segurament un percentatge altíssim dels que voten a ERC són independentistes, no ho sé, però probablement si. Però el que no és cert, i ell ho sap, és que: Els independentistes –que creixen, no es multipliquen– voten Esquerra. Molts voten i han votat a CiU sempre, i més que s’hi sumen. Jo mateix soc independentista declarat soc militant de CDC i fins ara sempre he votat a CiU. I molts com jo, joves i grans.
Els que estem convenscuts de que la democràcia és el menys dolent dels sistemes ens trobem sovint amb la disyuntiva de votar a partits que només representen una fracció, normalment una fracció important, del total dels nostres ideals/valors. Això provoca, evidentment, certs conflictes a l’hora de decidir el vot. No seria més raonable fraccionar els partits, o fins i tot poder votar corrents ideològiques específiques dins d’aquests, per tal que la representació parlamentària reflectís amb molta més precisió la realitat social?
A qui ha de votar un independentista de centre o de deretes a Catalunya si pensa, molt raonablement, que el millor per a Catalunya és primer de tot la seva independència?
Carles,
Jo comparteixo el que dius. Primer hem de crear el nostre estat i després ja votarem els models socials. La veritat és que una gran majoria dels indepndentistes no ens allunyem tant del model social. Finalment les diferències són mínimes i estem en un o altre lloc, sovint mescalts, en funció d’històries o estereotips personals.
Visca Catalunya lliure amb Joan Laporta //*//.
Llire amb qui sigui, però hi ha millors camins.