Article d’Ana María Veses traduït del weblog Bio(Ciencia + Tecnologia)
L’altre dia em vaig posar a llegir alguna cosa en una revista sobre els beneficis del iogurt, i vaig arribar a la conclusió (a part que el iogurt està molt bo), que en l’actualitat s’empren amb molta freqüència paraules relacionades amb l’alimentació el significat de les quals es desconeixem en la majoria dels casos…
Vaig començar a llegir paraules com ara prebiòtics, probiòtics, simbiòtics…i sí, tot això em sonava a “coses sanes” que s’han de menjar…però fins a quin punt ens bombardegen amb paraules “interessants” que ens fan creure obligatòriament “sanes”, i no tenim molta idea d’a què es refereixen? Hauríem de saber realment quin significat tenen aquestes paraules, i per què ho recomanen. Segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola:
- Prebiòtic: Allò que és anterior a l’existència de la vida a la Terra.
- Simbiòtic: Pertanyent o relatiu a la simbiosi, definint aquesta com l’associació d’individus de diferents espècies, en la qual els simbionts (els esmentats individus) treuen profit de la vida en comú.
- Probiòtic: No apareix al diccionari.
Aquestes definicions tampoc no ens aclareixen què signifiquen aquestes paraules amb referència a la nutrició; per la qual cosa és millor recórrer a àmbits científics i de recerca per definir aquests conceptes. Es defineix probiòtic com tot organisme viu que ingerit en certa quantitat pot proporcionar efectes beneficiosos per a l’organisme.
Els aliments prebiòtics són aquells que contenen substàncies no digeribles que estimulen selectivament el creixement de certs bacteris de la flora intestinal afavorint diverses funcions de l’organisme.
I els simbiòtics resulten de la unió de productes prebiòtics i probiòtics, sent els prebiòtics gairebé sempre carbohidrats com la inulina i l’oligofructosa.
Aquestes paraules i conceptes no són tan nous com nosaltres ens pensem, el terme “probiòtic” va sorgir el 1974, en oposició al terme “antibiòtic”, però ja anteriorment hi va haver científics que van estudiar els efectes beneficiosos d’alguns bacteris de la flora intestinal, com Metchnikoff a principis del segle XX.
El 1908, Elías Metchnikoff, va observar que a Bulgària hi havia un nombre elevat de persones que vivien més de 100 anys (i parlem de principis del segle passat!), i va trobar que aquesta gent prenia molt iogurt preparat de forma casolana; i amb això va creure haver trobat als microbis de la llet àcida la solució al problema de l’envelliment. Aquell mateix any, Metchnikoff rebia el premi Nobel, no per la seva recerca sobre el iogurt, sinó pels seus treballs sobre la fagocitosi.
Nombrosos han estat els estudis que s’han fet des de llavors sobre probiòtics i simbiòtics; atenent a alguns dels més recents podem deduir que els aliments que contenen pro i simbiòtics presenten aplicacions farmacèutiques importants, més enllà dels beneficis nutricionals.
L’ús d’aquests aliments ha estat estudiat en diverses malalties digestives, entre elles les que presenten alteració en l’equilibri de la flora gastrointestinal. La seva indicació s’ha basat que poden modificar la composició de la microflora i actuar contra els patògens entèrics. Tanmateix, es desconeixen els mecanismes exactes d’acció en humans. Se han proposat diversos, com la síntesi de substàncies antimicrobianes, la competència per nutrients requerits per al creixement dels patògens, la competència inhibidora en l’adhesió de patògens, modificació de toxines o receptors d’aquestes…
També, altres estudis han mostrat que els aliments prebiòtics i simbiòtics modifiquen la resposta immune específica i no específica, incrementant el nombre de limfòcits circulants, estimulant la fagocitosi i la secreció d’interleucines, augmentant el rol defensiu de la mucosa i la protecció contra el dany estructural i funcional secundari a patògens enterovirulents.
Tot això tendeix a fomentar en la indústria alimentària la creació d’aliments funcionals, enriquits amb prebiòtics i simbiòtics, però a més d’això, la farmacèutica ha elaborat productes que tenen un alt contingut, com ara “Ultralevadura“, “Lactofilus“, “Infloran”…
Encara que els resultats de l’ús de probiòtics, prebiòtics i simbiòtics com a elements terapèutics són encoratjadors, són necessaris encara més estudis comparatius per establir les dosis òptimes i la durada del tractament en les diferents situacions de cada persona, la seva edat, el seu sexe, estat nutricional… pel que es recomana una dieta sana i equilibrada, amb algun d’aquests aliments, però no basada única i plenament en ells.