Enric I. Canela
Avui apareixen a la premsa diferents articles (Telenotícies de TV3, AVUI, Cinco Días, ABC i 2, La Vanguardia i 2, Consumer d’Eroski, El País, El Periódico) parlen de l’Informe de la OCDE, PISA 2006. L’OCDE ha publicat avui un breu comentari sobre el tema on destaca els resultats de Finlàndia i la taula completa que es pot consultar aquí. També explica el mètode emprat per fer l’avaluació. Al web de l’OCDE es poden obtenir els documents en anglès que contenen les preguntes realitzades als estudiants per fer l’avaluació (Estructura de les proves, test de ciències, test de comprensió lingüística, test de matemàtiques). L’informe no havia de sortir fins el dia 4, sembla que, tot i el compromís de silenci, hi ha hagut una filtració i les dades i l’OCDE ha preferit publicar algunes dades.
Així tots els diaris surten amb les dades de l’avançament que ha fet el diari Magisterio, que no he pogut llegir perquè no hi estic subscrit, però si que es pot accedir a Magisnet una versió digital reduïda. Magisnet diu: Magisterio avança en exclusiva els primers resultats de PISA 2006 en la escala de Ciències, la estrella de l’informe d’aquest any. Com era d’esperar, Espanya es manté estancada. Cal assenyalar que fa sis anys es va avaluar específicament la comprensió lectora, el 2003 les matemàtiques, i ara ha tocat a les ciències.
Magisnet publica dos articles. Un el titula Finlàndia arrasa, mentre que Espanya es queda estancada en els nivells de 2003. L’altre PISA 2006 confirma l’existència de diferents velocitats a l’Educació espanyola.
El primer article assenyala que Espanya millora en 1 punt la puntuació de Ciències que va obtenir al 2003, n’obté 488, mentre que Finlàndia que obté 563 punts millora en 15 punts el resultat del 2003 i queda a 21 del segon. La mitjana de l’OCDE és de 500 punts. Darrera Espanya només apareixen els següents països europeus: Lituània, Noruega, Luxemburg, Rússia, Itàlia, Portugal, Grècia, Sèrbia, Bulgària, Turquia Romania i Montenegre.
El segon article observa els resultats de l’Estat. A l’informe PISA 2003 Castilla i Lleó, i Catalunya tenien 502 punts. Ara Castilla i Lleó té 520 i Catalunya 491. Les dades comparatives demostren que Catalunya s’ensorra. De les comunitats analitzades al 2003, només Catalunya baixa i se situa només tres punts per sobre de la mitjana espanyola, baixant en caiguda lliure. Més greu encara, manca equitat en els resultats, A més, a Catalunya el 19% dels avaluats no tenen un nivell acceptable, un resultat molt pitjor que en altres comunitats, com Castilla i Lleó, La Rioja o Aragó que estan entre el 8 i el 10%.
Neus Sanmartí, professora de didàctica de les ciències i presidenta de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma, relativitza la situació i diu que els indicadors no són comparables amb els del 2003, alhora que destaca l’impacte que ha tingut en el sistema durant aquests tres anys el creixement de la població escolar nouvinguda (del 5% fins al 12%), que sovint s’incorpora als centres de manera tardana i amb una deficient escolarització prèvia.
Mentre els sindicats es manifesten davant el departament d’Educació de la Generalitat contra la nova llei d’Educació, es veu que el gran problema és que els directors puguin seleccionars el docents. I no sé què d’una privatització de la gestió.