Enric I. Canela
Llegir el Bloc d’en Narcís Sastre és sempre sinònim d’augmentar el coneixement. Des de Finlàndia ens ajuda a conèixer Catalunya, els seus problemes i ens indica on són algunes de les solucions als problemes que estem patint i ens aporta documentació. El seu punt de vista ens ajuda a veure que no em de mirar tant al centre la península i hem d’aixecar el cap per mirar més enllà dels Pirineus.
Parlant de transports, diu Narcís Sastre nosaltres hauríem de començar a mirar nord enllà perquè també tenim pendent d’execució la nostra pròpia “Y”, la “Y” de l’Euroregió Arc Mediterrani (EURAM). El problema és que està fora dels límits administratius de Catalunya i de l’Estat Espanyol: és a França. Es tracta de la interconnexió entre Perpinyà, Montpeller i Tolosa; els darrers trams que manquen per tenir una línia d’alta velocitat completa entre Sevilla i Estocolm. És doncs, una obra de caràcter estratègic a escala europea i a escala catalana. Hi ha un interessant informe de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània (la versió reduïda però institucionalitzada de l’EURAM) datat de febrer de 2007 que explica la problemàtica des d’un punt de vista tècnic però amb un nítid rerefons polític. El paper de lobby de pressió que juguen les euroregions queda molt clar al citat informe, preparat expressament abans de mantenir una reunió amb el comissari europeu de transports, Jacques Barrot. El mapa que il·lustra aquest post és extreta d’aquest informe.
Fem cas del Marcís, agafeu l’informe.