És un fet conegut i reconegut per tots a Europa la falta d’estudiantes a les carreres d’enginyeria. Part del problema és que el nombre d’alumnes en les universitats han baixat una vegada acabat el Baby Boom dels 60’s. Altra part del problema de falta de vocacions enginyerils s’associa a la dificultat de les carreres d’enginyers i també a la durada de les mateixes. La dificultat lògicament va unida a l’esforç que s’ha de fer per superar-les. En aquest punt no obstant això és convenient fixar-se que la carrera de medicina, per exemple, està plena d’estudiantes, és la qual requereix una de les notes de tall més alta i una de les carreres que és més llarga per a poder exercir-la. Mai no manquen joves que vulguin endinsés a realitzar aquests estudis. Semblaria doncs que l’esforç no és el motiu més rellevant per a frenar als estudiants a l’hora d’escollir una enginyeria ja que si es troben estudiants que volen fer estudis llargs i d’anys de sacrifici. Sé que algun pensarà que la dificultat s’ha d’associar a la dificultat de les matèries i no a la durada dels estudis i segurament és cert. Als estudiants no els agrada el risc de no poder superar matèries complexes per moltes hores d’estudi que li dediquis. Bé, tot això ha de ser cert, no obstant això altra part important és que la societat (els enginyers, les escoles d’enginyeria, els professors de les escoles, els professors de secundària i batxillerat, les administracions i les famílies) no sabem explicar perquè serveix un enginyer. No obstant això, imaginin-se al Dr. House sense els aparells de diagnòstic avançats que té, que seria: Un remeier de llogaret. És gràcies als enginyers, que han dissenyat l’instrumental que fins i tot li indica al metge el moment en el qual és apropiat realitzar la descàrrega pel desfibril·lardor, i és gràcies als enginyers que un avió vola o un tren va a 300 km/h (mal exemple avui dia). Per tant, diguem a la societat que enginyer ve d’enginy i sense enginy tots a les cavernes. El problema d’avui dia és que potser al tenir els treballs tan especialitzats i segmentats és difícil explicar que una CPU o una memòria flaix és vital per a un ordinador o un telèfon mòbil.
Avui estava treballant amb dades sobre estudiants per diferents àmbits i m’ha sobtat una cosa: a diferència de les ciències, on s’ha produït una forta caiguda en les “vocacions” des de principis d’aquesta dècada, a les enginyeries la baixada ha estat més pausada i pràcticament no ha afectat fins fa quatre dies les enginyeries superiors. Per exemple, el nombre d’estudiants de Telecos (la superior) s’ha mantingut estable fins i tot en els anys de la punxada de la bombolla tecnològica o el fet que si vols tenir un futur professional en aquest camp has d’anar-te’n de Barcelona perquè aquí hi ha poca feina qualificada en aquest sector.
Una altra dada moderadament optimista és que en aquest apartat ens situem a la mitjana europea, fins i tot una mica per sobre.
David,
El tema de les enginyeries és curiós. La demanda de tèxtil és elevada i no hi ha qui estudiï això, pensen que és fer jerseis, mentre que telecos, que no hi ha feina a Barcelona, sobren. Cal veure la demanda sectorial.
El tema és greu a tota Europa però aquí més.
Aquí passa també una cosa, que la privada va bé en aquests camps, o moderadament bé. El desastre és la pública.
Enric,
Has fet una observació molt interessant, producte d’un fet que poca gent coneix: hi ha un total desconeixement, estadísticament parlant, de què passa al mercat laboral. Per exemple, no es coneix quants treballadors hi ha a Catalunya que fan tasques de vigilants de seguretat, de mecànics, o de professors d’ensenyaments secundaris. D’aquí uns dies publicaré una entrada sobre aquest tema. Això és especialment greu perquè sense dades és impossible fer cap tipus de previsió.
I mentrestant nosaltres a subvencionar estudis sobre la felicitat…
Dvaid,
Tot això que dius és molt interessant. Bé a mi m’interessa molt. Imagino que tens unes bones fonts, espero amb moltes ganes veure que dius sobre el tema. Aquí s’està treballant, s’està planificant sense dades, es mullen el dit i determinen d’on ve el vent. Fa molts anys que es treballa així.
S’ha de deixar que la gent triï, però s’ha d’informar. recordo fa anys com els programes de Félix Rodríguez de la Fuente van fer petites les facultats de Biologia. O les sèries de metges.
Fa anys els japonesos van potenciar la robòtica amb el Mazinger Z. Fa un cert temps li explicava això a la Mercedes Cabrera tot dinant. No he tingut massa èxit però hi tornaré així que pugui.
Seguirem parlant.