La Cimera de Lisboa de l’any 2000 va fer especial èmfasi en la necessitat que els països europeus s’uneixin per convertir Europa en l’economia del coneixement més competitiva del món. Durant la Cimera es va reconèixer la necessitat d’actuar, promovent el desenvolupament d’una societat basada en el coneixement i potenciant l’educació i l’aprenentatge.
L’economia i el benestar dels ciutadans depenen de l’avanç del coneixement i de la seva transformació en nous productes, processos i serveis. Això és especialment cert en el cas d’Europa, que no pot competir sobre la base dels seus recursos naturals i que tampoc pretén competir amb mà d’obra barata o a costa del mediambient. Europa ha de respondre incrementant la seva productivitat i a través del valor afegit dels seus productes i serveis. Al mateix temps, el coneixement és un component crucial de la manera de vida europeu. El coneixement dóna suport el creixement sostenible: la millora del nivell de vida, de la qualitat de vida, la salut i el mediambient depenen en gran mesura de l’avanç del coneixement i de la seva aplicació per abordar els reptes i problemes de la societat. Per això, Europa ha de millorar en la producció de coneixement a través de la recerca, difonent-lo a través de l’educació i aplicant-lo a través de la innovació.
A tota Europa els estats membres estan començant a adonar-se del problema que planteja el decreixent interès per les ciències i les matemàtiques entre els joves. Es reconeix que el propòsit de l’educació no és únicament la transferència de competències (saber llegir, escriure i contar, conèixer la societat en la qual vivim, i crear nacions de ciutadans), sinó també desenvolupar la capacitat de pensar, reflexionar i manejar la informació d’una manera racional i estructurat.
Amb el començament del nou i ambiciós Programa Marc, per al període que va del 2007 al 2013, s’introdueixen noves actuacions, reforçant-se les ja existents per augmentar la capacitat de produir i explotar el coneixement a Europa.
De fet, la DG Investigació ha d’ocupar un paper essencial per a la consecució d’aquestes metes, entre altres actuacions augmentant el nombre de joves que trien una carrera de ciències. El fet que cada vegada menys joves es decantin per una carrera de ciències és una gran preocupació per a diversos dels estats membres de la UE. Un estudi recent de l’OCDE ha demostrat que l’interès cada vegada menor dels joves per les assignatures i carreres de ciències pot atribuir-se en gran mesura a la falta d’atractiu que tenen les assignatures de ciències durant la fase escolar. Els programes d’estudis de ciències descansen excessivament en la transmissió de fets científics fora de context, motiu pel qual la ciència és percebuda amb freqüència com una mica poc interessant i difícil, la qual cosa explica en part perquè els joves solen desenvolupar una actitud negativa cap a l’estudi de les ciències.
Les classes de ciències han de fer-se més atractives per als estudiants, transmetent d’una manera més positiva la imatge de la ciència i dels científics. Els joves han de saber que els científics resolen problemes que afecten a la seva vida diària, i no inventors de “coses perilloses”. Per aquest motiu, els alumnes han d’experimentar el seu propi aprenentatge com una mica real i “fer ciència” en lloc de “aprendre sobre la ciència”. Les assignatures de ciències han d’acostar-se al nivell de coneixement i compressió dels alumnes perquè els alumnes adquireixin una imatge de la ciència dintre del seu propi context cultural, en lloc de dedicar-se a ensenyar conceptes sofisticats.
Ja s’estan produint canvis en la pràctica de l’ensenyament, encara que no amb la suficient rapidesa i certament no d’una manera uniforme en tota la Unió Europea. El que és encara pitjor, no es comparteix informació amb rellevància immediata per a l’ensenyament de la ciència, ni s’estan utilitzant els recursos de la forma més profitosa possible. L’educació primària ha de ser el principal focus d’interès, no solament perquè els joves són per naturalesa inquisitius i curiosos, sinó perquè en l’actualitat la majoria dels professors no estan preparats per respondre a preguntes sobre la ciència i la seva aplicació en la vida real.
Va ser precisament en aquest context en el qual la Comissió Europea va anunciar al novembre de l’any 2006 la creació d’un grup d’experts que analitzés quines mesures podrien adoptar-se a Europa per donar suport l’ensenyament de la ciència en escoles de primària i secundària. El grup, presidit per Michel Rocard, ex Primer Ministre de França i en l’actualitat membre del Parlament Europeu, va presentar el seu informe i recomanacions al juny de 2007 (“Science Education Now: A Renewed Pedagogy for the Future of Europe)
El diagnòstic realitzat pel grup es basa en una anàlisi d’iniciatives que ja s’estan implantant. A partir d’aquesta anàlisi s’han identificat una sèrie d’elements de know-how i bones pràctiques que podrien canviar radicalment l’interès dels joves per l’estudi de les ciències. El grup argumenta a favor d’un nou mètode d’ensenyament de les ciències que suposa una ruptura radical amb els mètodes pedagògics tradicionals, segons el qual el canvi d’una pedagogia essencialment deductiva a un mètode inquisitiu basat en la curiositat pot ser la millor manera d’incrementar l’interès per la ciència. Aquest mètode, en el qual el professor acompanya a l’alumne ajudant-li a descobrir la ciència, estimula la capacitat d’observació, de raonament i la imaginació del nen/a.
La difusió i implantació d’iniciatives a nivell europeu que incorporin aquesta nova pedagogia permetria no només expandir la implantació del mètode, sinó que a més faria possible que un gran nombre d’alumnes i professors es beneficiessin enormement de l’experiència i el coneixement d’una àmplia xarxa.
La Comissió Europea consultarà als Estats Membres en els pròxims mesos per a veure quin tipus d’actuacions poden emprendre’s dintre del Setè Programa Marc per posar en pràctica les recomanacions del Grup d’Experts en l’Ensenyament de les Ciències.
Entre les activitats que ja estem finançant es troben una sèrie de projectes de col·laboració dirigits a difondre les millors pràctiques en l’ensenyament de les ciències en tota Europa, així com també una sèrie d’activitats que promoguin la cooperació i l’intercanvi entre joves interessats per la ciència. Un esdeveniment important que s’ha vingut celebrant en un país diferent d’Europa cada any és el Concurs Europeu (de la UE) per a Joves Científics. Aquest concurs dóna l’oportunitat a estudiantes d’entre 14 i 21 anys (europeus i no europeus) de competir a nivell europeu amb altres guanyadors de concursos o competicions nacionals. Només aquells projectes que hagin obtingut un dels primers premis a nivell nacional poden participar en l’edició europea. És per això que el concurs de la UE representa un autèntic desafiament científic per a molts milers de “Joves Científics” que competeixen anualment en els seus concursos nacionals.
No obstant això, aquest esdeveniment és més que un concurs, ja que amb els anys s’ha convertit en un punt de trobada i reunió entre eminents científics i joves amb talent i passió per la ciència. Els joves que participen en aquest esdeveniment coneixen a uns altres amb habilitats i interessos similars, podent intercanviar punts de vista i fer nous amics. Per a molts, es tracta de la primera vegada que viatgen a Europa i per a ells és una experiència apassionant presentar el seu projecte davant un jurat professional de reconeguts científics. El Concurs Europeu per a Joves Científics s’ha convertit en un important instrument per a promocionar l’estudi de la ciència entre els joves, així com per a l’intercanvi cultural.
Aquest últim és un dels principals pilars de l’existència d’Europa, ja que la pròpia Unió Europea es basa en l’intercanvi i la cooperació entre països que tenen un patrimoni cultural ric i divers. Cada any augmenta el nombre de participants en el Concurs Europeu, que s’està convertint en un esdeveniment cada vegada més important i visible, el focus de la qual d’atenció són els joves i la seva creativitat. L’edició d’aquest any, celebrada en la Universitat de València, va reunir a 124 participants (80 nois i 44 noies), que van presentar un total de 81 projectes sobre diverses disciplines científiques, des de l’astronomia a les ciències de la Terra, passant per la biologia, la medicina i la sociologia. El nivell dels participants s’ha mantingut molt alt, i diversos participants d’edicions passades han assolit avanços científics notables o han creat empreses per a comercialitzar les idees presentades al Concurs.
Entre els guanyadors del Concurs d’aquest any havia participants d’Alemanya, Hongria i Irlanda. El jurat (compost per 15 membres) va seleccionar projectes de camps tan variats com la física, la biologia i les matemàtiques. Amb el seu suport a aquest tipus d’esdeveniments dirigits principalment als joves, la Comissió Europea pretén potenciar els esforços que realitza cada país en nom de convèncer a un major nombre de joves perquè estudiïn carreres de ciència i tecnologia.