Enric I. Canela
Llegeixo a El Periódico que la Generalitat ven el seu 25% d’Al-Pi a France Télécom i que aquesta companyia francesa, Orange a Espanya, agruparà els seus negocis catalans en una divisió.
Al-Pi va ser una empresa constituïda després de la privatització del Centre de Telecomunicacions de Catalunya el 1999. La Generalitat manté el 25% del capital.
CiU denunciava el dia 3 que es tracta d’un actiu important del país que estem en vies de perdre i va demanar al Govern transparència. També va lamentar l’actitud del Govern que ha pres aquesta decisió sense consultar els grups de l’oposició, ja l’anterior Govern havia donat paraula de parlar abans de prendre una decisió.
Al juny del 2006 publicava El País: La venda -a la qual s’oposen ERC i CIU, més encara durant el període preelectoral fins a tardor- seria el cop de gràcia a l’última oportunitat per a intentar que Catalunya contés amb un operador de telecomunicacions autòcton, amb seu a Barcelona i amb certs compromisos amb el territori, bé especialitzat en empreses i amb projecció a tota Espanya, bé limitat a Catalunya però obert al mercat residencial. Segons el disseny de ERC, la xarxa d’Al-Pi enllaçaria amb la de l’organisme gestor d’infraestructures creat per la Generalitat, que donaria servei a tercers i que avança a passos de tortuga.
Segons deia Europa Press l’any passat: La Generalitat de Catalunya no té previst “ni a curt ni a mitjà termini” desprendre’s de la seva participació del 25% en l’operador de telecomunicacions Al-Pi, segons va manifestar avui a Europa Press el conseller de Presidència i portaveu de la Generalitat, Joaquim Nadal.
Això sembla que són fets i no paraules. Parlar poc, especialment amb el grup majoritari al Parlament. En aquest cas sembla que ERC, que és de qui depèn la política de Telecomunicacions del Govern, ha variat d’opinió sense donar massa explicacions.
Si l’acord al que s’ha arribat és el que s’ha fet públic (que una part de la infraestructura retorni a la Generalitat i que France Telecom creï una unitat per a Catalunya), penso que no haurà estat un acord dolent. Cal tenir en compte que Al-Pi va sortir al mercat massa tard i potser en el seu moment no es va triar el millor soci, al qual per més inri se li va donar la majoria absoluta del capital.
Malauradament hem perdut la possibilitat de comptar amb un sector estratègic, però la culpa no és d’ara, sinó de les decisions que actors públics i privats (per exemple La Caixa entrant a Telefonica) van prendre fa una dècada.
David,
No puc més que donar-te la raó quan a què la culpa no és d’ara. L’aposta esratègica no es va fer quan tocava. La bondat de la posició tradicional de no intervenir on entren les empreses és més que dubtosa. En sectors esttratègics cal entrar.
Si l’acord és bo o dolent, el menys dolent, soc incapaç de valorar-ho.