Enric I. Canela
Embolica que fa fort.
Diu, La Vanguardia entre altres diaris: “Em comprometo a canviar l’actual situació”, ha declarat Rajoy, qui ha afegit que “no poden pagar tots els ciutadans sobre la base de ser sospitosos de fer coses que no són legals”.
S’especula que això ho ha dit Rajoy per atacar al PSOE, potser si, però no és nou. Ja al 2004:
El candidat del PP, en un clar atac al cànon imposat per la SGAE i altres entitats de gestió als CD i DVD verges i a la defensa del mateix que fa el PSOE, va dir que “hi ha qui pensen que la política cultural ha de consistir a proposar cànons, a dirigir i donar suport a grups professionals concrets”. Rajoy va afegir: “De fet a Espanya estem acostumats a exemples de tots coneguts tant en temps democràtics com autoritaris”.
El cànon de CD i DVD té el seu origen al setembre de 2003, quan va entrar en vigor un acord signat per ASIMELEC (Associació Multisectorial d’Empreses Espanyoles d’Electrònica i Comunicacions) i les entitats de gestió de drets d’autor (SGAE, CEDRE, AISGE, AIE, EGEDA i DAMA). Mitjançant aquest acord es va fixar la imposició d’un cànon a tots els suports digitals verges i, per a això, es van acollir a l’article 25 del Reial decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual. A l’esmentat article s’estableix que la reproducció realitzada exclusivament per a ús privat d’obres divulgades en forma de llibres, així com de fonogrames, videogramas o d’altres suports sonors, visuals o audiovisuals, originarà una remuneració equitativa i única dirigida a compensar els drets de propietat intel·lectual.
De fet no deia res dels CDs i el govern no va entrar en aquest acord, si més no oficialment. El cànon digital realment neix aquest any.
En tot cas, com que el PP no guanyarà les eleccions i el PSOE no farà el més mínim cas del que ha dit el Senat, com fa habitualment, tot seguirà igual. Simplement haurem pogut escoltar les bajanades de la SGAE i del seu cor d’artistes.