Enric I. Canela
Escriu Xavier Díez al Diari de Girona i al seu bloc:
La nova Llei d’educació de Catalunya representa una amenaça de primer ordre, no només contra l’educació pública, sinó contra la societat en el seu conjunt. No persegueix més excel·lència que les dels centres d’alt estànding que seleccionen l’alumnat en funció del poder adquisitiu. El sistema educatiu actual és encara, malgrat els esforços governamentals, cohesionador, i això ja no interessa a una classe política on fets i paraules no coincideixen, o on les paraules amaguen fets inconfessables. Aquest document impulsat per un govern, diuen, de progrés i d’esquerres, sembla calcat de la doctrina del xoc descrita per Klein, que busca aprofundir en una evolució que propicia el retorn vers un model social anterior a la revolució francesa, és a dir, serrar el cable de l’ascensor social que ha constituït l’escola pública tal com la coneixem, tot posant fi a valors com la igualtat, la solidaritat i la cohesió social, en detriment d’una llibertat que només ho és de mercat.
Compara Catalunya amb el Xile que va adoptar les polítiques de Milton Friedman.
Podeu llegir l’article i vosaltres jutjareu. No em sembla gaire encertat, vista l’educació a Catalunya, que Xavier Díez tingui raó. Sempre des del respecte del que no és més que un receptor resignat del fruit de l’educació secundària.