Article traduït publicat a Cinco Días per Andrea Pérez-Bouzada 15 de desembre de 2007
Només el 30% dels doctors d’Espanya treballa en empreses privades, enfront del 48% de mitjana europea
Joves i sobradament preparats. Aquest és, en termes generals, el perfil dels doctors a Espanya. No obstant això, i en contra del que es pogués pensar, la seva incorporació a l’entorn empresarial és complicat i la seva situació laboral, gens desitjable en massa ocasions. Els experts asseguren que el personal de recerca i les companyies privades no acaben de posar-se d’acord en les necessitats de cadascuna de les parts respecte a l’altra.
‘Un dels problemes més grans és que les empreses encara no estan mentalitzades per contractar a doctors i aquests no ho estan quant a quins són les seves habilitats personals per al treball en el sector privat. Cal canviar la imatge que els doctors només valen per a la recreca, perquè tenen moltes capacitats que les empreses necessiten’, va assenyalar Emilio Fernández Galiano de la Direcció General d’Universitats i Recerca en una jornada sobre ocupació en R+D i organitzada per la Fundació Universitat Empresa (FUE) i la Comunitat de Madrid.
Pilar Corral, de la FUE, qui va presentar l’estudi sobre la situació laboral dels doctors a Espanya, va assenyalar algunes dades significatives, com el fet que la valoració de la formació pràctica en el doctorat (el 34% van respondre molt bona) es troba molt per sobre de la valoració de la formació teòrica (que només el 19% la valorava com molt bona). Aquesta dada pot xocar amb la idea que, en moltes ocasions, els problemes que sorgeixen en les empreses a l’hora de contractar doctors és, segons assenyalen els experts, la manca d’experiència. No obstant això, la part pràctica en aquest àmbit és realment àmplia. A més, el 64% dels doctors van afirmar que si existeix una capacitació per realitzar l’activitat professional en l’àmbit de l’empresa.
Quant a les condicions laborals del personal de recerca, l’estudi demostra que la valoració d’aquests perfils a les empreses espanyoles encara no és massa elevat. El 50% dels doctors compta amb contractes de treball temporals enfront d’un 33% que ho té indefinit. Si es fa referència als salaris, gairebé el 50% dels doctors té sous que es troben per sota dels 24.000 euros, i només el 25% guanya més de 30.000 euros. I és que es pot dir que una part dels professionals millor formats acadèmicament, no acaben de trobar el seu lloc en l’empresa privada.
La situació a Europa és distinta. Segons les dades aportat per l’Oficina de Joves Investigadors, el 30% dels investigadors d’Espanya treballa en organitzacions privades, enfront del 48% de mitjana que existeix en la resta d’Europa.
La innovació dintre de l’empresa s’ha convertit, amb el temps i en l’entorn de la globalització, en una veritable necessitat. Encara que no totes les empreses saben com fer-lo i els experts assenyalen a més, que per a les PIMEs suposa, en ocasions, un veritable problema. Espanya no és el país més avançat en el terreny de la innovació, però les dades reflecteixen un augment significatiu. Segons les xifres presentades per Federico Baeza, de la Fundació COTEC, a Espanya es van invertir 12.000 milions d’euros en R+D durant l’exercici 2006, la qual cosa va suposar un increment del 16% pel que fa a l’any anterior. I aquestes dades, a pesar que prop del 80% de les empreses espanyoles no realitza aquesta classe d’inversió. Segons aquest expert ‘la tendència és positiva, però encara falta molt per fer i els investigadors són essencials en aquests projectes’.
Per la seva banda, Pilar Gómez-Larrañaga, de la consultora INFYDE, qui va presentar un informe sobre el perfil dels treballadors en l’àmbit de la recerca, va afirmar que el primer problema que es va detectar és que existeix una escassesa de recursos humans qualificats capaços d’integrar-se en els processos d’innovació. A més, dins de les diferents tipologies d’empresa i en funció de la importància que li donin a la innovació, valoren més o menys la figura del doctor.
L’informe de INFYDE reflecteix que el perfil del personal de recerca de les empreses és el d’una persona jove, d’entre 25 i 30 anys, un titulat superior, enginyer o llicenciat.
Pel que fa a les competències que es requereixen en R+D i a les companyies privades, la representant de INFYDE, comenta que ‘l’empresa s’organitza molt per projectes, per tant, la polivalència i la pluridisciplinarietat és molt comuna en aquest entorn’.
L’especialització és important i se sol·licita per part de les organitzacions, però els experts afirmen que la combinació de capacitats en diferents àrees també és imprescindible.
La creació d’equips de treball és altre dels aspectes fonamentals quant a la manera de treballar de les empreses, per tant, les habilitats personals són clau. ‘La riquesa personal, a més dels coneixements d’alt nivell, són molt importants per als perfils d’investigació dintre de l’empresa, ja que els equips de treball poden ser molt dispars’, afirma Larrañaga.
Alguns dels avantatges que els doctors tenen per a la seva incorporació en el món empresarial, a causa del que suposa la realització d’un treball de recerca com la tesi doctoral són, segons Baeza, un mètode de treball important, capacitat per assumir riscos, creativitat i originalitat en el desenvolupament del seu treball, i una experiència multidisciplinar, totes elles claus en el sector privat.
Xina i Índia, vivers de personal qualificat
La falta de personal altament qualificat sembla ser un dels grans problemes amb els quals conten les empreses a l’hora de plantar cara als reptes de la innovació. El model globalitzat arriba també a l’àmbit de la recerca. En aquest sentit, els experts assenyalen que alguns dels països emergents com Xina o l’Índia són autèntics vivers per trobar investigadors que puguin desenvolupar el seu treball en l’entorn empresarial. Encara que també destaquen països com EUA i altres països d’Europa.
‘Tot aquest context global trenca amb la lògica de les polítiques d’ocupació i el mercat de treball. No obstant això, és una tendència que comença a veure’s, i que encara no està generalitzada’, afirma Pilar Gómez-Larrañaga, de la consultora INFYDE.
Els experts assenyalen, a més, que la retenció d’aquests professionals és un veritable problema, ja que es forma a la persona en el moment en el qual entra a la companyia i si als tres anys es va a altra empresa serà un cost per a l’organització. Les PIMEs, les més perjudicades.